A Olot hi havia ganes de celebrar Sant Jordi o de gaudir de la primavera o, simplement, de sortir de casa. El cas és que des d’abans de la pandèmia no havíem vist la ciutat tan viva com ahir, sobretot a la tarda. Al matí, l’aspecte del Firal –cor de la diada– no era per tirar coets, però a la tarda el centre feia goig, goig de debò, amb molts grups de famílies amb mainada que cobrien de color i converses disteses l’Olot que va dels esglaons del Firal Petit a la plaça Major, passant pel Firal, Sant Esteve i el carrer Major. També, el carrer de Sant Rafel. I això que tan sols hi havia vuit parades, concentrades al Firal, a la banda del teatre. Com que s’havien extremat les mesures de seguretat, davant dels punts de venda i signatura de llibres no hi va haver aglomeracions, però sí cues. L’aspecte de la rodalia de la llibreria Drac era com en els millors temps, però amb més ordre. Per a la resta s’havia establert un gran circuit dins del qual personal de seguretat i voluntaris de Protecció Civil procuraven que no es concentrés gaire gent. El resultat va ser que, per primer cop, es podien fer les visites i les compres amb certa comoditat. No tothom feia cua de bona gana, ens va indicar un dels guardes que ho controlaven, i més d’un s’ho va deixar córrer. Des del migdia fins a l’hora de tancar, els cambrers de la majoria de cafès no donaven l’abast a les terrasses, plenes. Ca la Mar, La Tintoreria, L’Olotina, El Cafè del Firal, Can Xena i Can Pelaio en van dir bé. També els establiments que a la tarda van restar oberts a l’eix comercial.

Es trobaven a faltar, és clar, aquelles modestes paradetes d’estudiants i associacions amb les quals finançaven les excursions de finals de curs. “No et pensis, m’he tret un compromís del cim”, deia, rient, un home que es va estalviar uns quants euros en flors i llibres que hauria d’haver comprat als seus nebots estudiants. Tampoc hi havia parades d’entitats, ja que per motius de seguretat l’Ajuntament va decidir que els venedors de la festa del Firal fossin només establiments professionals. Fora dels esmentats carrers del centre, el Sant Jordi olotí es va deixar notar en els punts on algunes floristeries i llibreries havien muntat taulells a l’exterior.

Un costum recent d’aquesta data, el Gran dictat popular d’Olot, organitzat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, que l’any passat es va anul·lar, ahir es va reprendre, però no va poder ser presencial. Al seu lloc, a la tarda es va emetre el dictat per YouTube. Durant nou minuts, l’escriptor Roger Vilà va llegir fragments de la seva obra L’infern, de la qual s’havien d’escriure correctament quinze paraules concretes. La participació –van dir els organitzadors– va ser discreta.