L’Hospital Vall d’Hebron ha duplicat el nombre de trasplantaments pediàtrics; així, ha realitzat 20 intervencions el 2020 mentre que, entre el 2010 i el juny del 2018, trasplantava una mitjana de dotze pacients l’any. A més, en els primers 90 dies del 2021, s’han fet deu trasplantaments i ha estat la primera vegada en 36 anys que s’ha deixat la llista d’espera a zero. I això ha passat en tres ocasions.

Aquest increment ha estat sobretot gràcies a la implementació del programa de trasplantament ‘split’, un procediment complex que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals per a dos receptors. “Arribar a zero és una fita històrica”, destaca el cap del Servei, el doctor Ramón Charco.

La llista d’infants que esperen un trasplantament de fetge s’ha quedat a zero en tres ocasions, en menys de 90 dies, durant les primeres setmanes del 2021. El cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de Vall d’Hebron, el doctor Ramón Charco, precisa que “això no vol dir que no hi hagi candidats, sinó que hem pogut intervenir tots els pacients que teníem a la nostra llista d’espera del Programa de trasplantament hepàtic infantil, únic a Catalunya i un dels cinc vigents a l’Estat”. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’únic de Catalunya que fa trasplantaments pediàtrics de fetge i és un centre de referència en l’àmbit estatal.

El fet que els trasplantaments s’hagin incrementat fins als 20 pacients anuals ha tingut una repercussió en la llista d’espera, que s’ha reduït de 119 dies a 36 dies de mitjana i en moments puntuals ha arribat a zero. “Sempre hi ha pacients que per pes o per grup sanguini són més difícils de trasplantar. Ara ja tornem a tenir tres candidats”, recalca el doctor Charco. “Si seguim el ritme d’intervencions amb el que hem començat el 2021, a finals d’any podríem arribar a fer 24 trasplantaments”, afegeix.

Charco ressalta que la mitjana del temps a la llista s’ha reduït a vuit dies i això és molt important tant per a les famílies, ja que afrontar un trasplantament genera estrès, com per als infants, que mentre esperen poden patir complicacions de salut.

El trasplantament ‘split’ –de l’anglès partició–, recorda el responsable de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric, el doctor Jesús Quintero, és un procediment complex. El fetge es pot dividir en dues parts, per exemple, el lòbul esquerre i el lòbul dret, i cadascuna de les parts pot funcionar independentment per a un trasplantament, però les venes i artèries “s’han de repartir entre les dues meitats i funcionar a la perfecció”, assenyala el doctor Ernest Hidalgo, cap de Secció de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments.

D’altra banda, el percentatge de donants reduïts o ‘splits’ ha passat de representar un 14% al 63%. Això es tradueix en el fet que la necessitat de trasplantaments amb donant viu (pare o mare) ha disminuït significativament. Ha passat d’un 38% a un 8%.