“Sense casa, sense feina, sense pensió, sense por”, deien les pancartes que portaven els joves quan fa 10 anys van inundar les places de les ciutats reclamant menys precarietat i més democràcia. El moviment 15-M ha deixat petjada però en aquesta dècada la seva situació no ha experimentat gaires canvis i han hagut d’afrontar les dues crisis més greus que ha patit Europa. Desocupats, amb treballs temporals, mal pagats, fugint a l’estranger i sense poder-se independitzar... La precarietat s’està cronificant més enllà dels 30 anys i sense noves generacions que cotitzin es posa en perill el sistema de protecció social. He d’assumir com una realitat irreversible que el meu fill serà la primera generació en segles que viurà pitjor que la dels seus pares.