El Tribunal Suprem ha rebutjat per “falta de rigor” els incidents de nul·litat plantejats per la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Lleida contra la sentència del mateix tribunal que va confirmar la decisió de l’Audiència d’Osca de declarar nul·les les vendes a Catalunya de 97 peces del tresor històric artístic del Monestir de Sixena (Osca).

En la seva providència, a la qual ha tingut accés Efe, l’alt tribunal decideix no admetre a tràmit els incidents de nul·litat després de valorar que cap d’ells justifica la vulneració a la tutela judicial efectiva denunciada.

En els seus incidents de nul·litat, les referides institucions catalanes van al·legar en primer lloc que no va haver-hi deliberació dels magistrats de l’Audiència d’Osca en dictar sentència, una qüestió que, segons el lletrat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ja va resoldre el Suprem en assegurar que en aquesta resolució el ponent diu expressar “el semblar de la sala”.

El Suprem insisteix que els plantejaments al·legats només constitueixen una reiteració dels ja argumentat per les institucions catalanes en els recursos extraordinaris per infracció processal que van interposar contra la seva sentència.

Destaca, a més, que la major part dels motius de nul·litat només posen de manifest la discrepància de la part catalana amb el criteri d’enjudiciament que van aplicar els magistrats de la sala per resoldre el cas.

Segons el parer d’aquests magistrats, als quals se’ls demana que revisin la seva pròpia sentència, “encara que s’intenta justificar una infracció constitucional, la veritat és que els sol·licitants plantegen qüestions de legalitat ordinària, per la qual cosa convé recordar que aquest excepcional incident no permet replantejar una controvèrsia ja resolta”.

Adverteix la sala que no pot mantenir-se, “amb un mínim rigor”, la suposada arbitrarietat d’una sentència en la qual estan motivats tots els temes plantejats, i recorda als lletrats de les institucions catalanes que “una motivació adequada i suficient no implica que hagi de ser una motivació favorable a les pretensions de la part recurrent”.

El Suprem afegeix que els recurrents no poden al·legar indefensió sense precisar quin mitjà probatori proposat els va ser indegudament denegat.

Asseguren els magistrats que no s’han equivocat en la interpretació del principi d’usucapió (reconeixement del dret a la propietat de les peces en litigi per “possessió pacífica i continuada” en el temps) i reiteren que la seva resolució és “l’expressió del criteri d’aquesta sala sobre l’irregular plantejament d’aquests motius”.

En opinió del lletrat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, “no es pot utilitzar l’incident de nul·litat per canviar una resolució judicial que ja va estudiar les raons donades en el recurs perquè simplement a algú no li agrada o discrepi d’ella”.

En declaracions als mitjans de comunicació, Español es mostra convençut que aquesta decisió del Suprem “farà que naufragui” el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional anunciat per la part catalana.

I afegeix que el Suprem “ha donat una bona garrotada a la part catalana en el seu propòsit de fer arribar la seva queixa fins al Constitucional”, tribunal, subratlla, que podria limitar-se a no admetre el recurs.