Una desena d’eurodiputats pregunta a Brussel·les si la llibertat d’expressió “empara” ideologies com el franquisme

Una desena d’euro­di­pu­tats han por­tat a la Comissió Euro­pea (CE) la pro­posta d’informe sobre la Llei de Memòria Democràtica del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) que qüesti­ona que aquesta pugui il·lega­lit­zar fun­da­ci­ons per apo­lo­gia del fran­quisme.

En una carta, els euro­di­pu­tats pre­gun­ten a l’exe­cu­tiu euro­peu si “la lli­ber­tat d’expressió empara ide­o­lo­gies tota­litàries com el fran­quisme”. Els euro­di­pu­tats con­si­de­ren que aquesta pro­posta d’informe és contrària a la reso­lució apro­vada per l’Euro­cam­bra el 2018 sobre l’auge de la violència neo­fei­xista a Europa. És per això que pre­gun­ten a la Comissió Euro­pea si la posició del Poder Judi­cial espa­nyol “con­travé” la decisió marc del Con­sell sobre la lluita con­tra deter­mi­na­des for­mes i mani­fes­ta­ci­ons de racisme i xenofòbia mit­jançant el dret penal.

Entre els euro­di­pu­tats que han fet arri­bar la pre­gunta a la Comissió Euro­pea hi ha el dels comuns Ernest Urta­sun, els d’ERC Diana Riba i Jordi Solé, i els de Junts Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí.