Bé, és la primera vegada que passa, després de 45 anys de procediments de suplicatori, pel que fa a unes mesures cautelars amb relació a l’aixecament de la immunitat. Per tant, esperada, no; desitjada, sí, i buscada, també. Al mateix temps, és una mesura que es correspon molt i molt amb el que estem fent des de fa molt temps.

Sens dubte, perquè veuen que tenim un cas molt sòlid en què, a primera vista (el que es diu prima facie), ells consideren que tindríem raó. A primera vista, és clar, perquè encara no s’ha entrat en el fons de la qüestió ni de bon tros. Consideren que, en cas de tenir nosaltres raó, la decisió del Parlament d’aixecar la immunitat parlamentària als tres eurodiputats podria tenir unes conseqüències devastadores si no s’adopta la mesura cautelar.

Sens dubte, sens dubte. I és un cas en què hi ha molt dret de la Unió Europea en joc. És a dir, aquí no està en joc només la immunitat o no de tres eurodiputats, sinó la manera d’interpretar el que és la inviolabilitat parlamentària i el que són els principis democràtics de la UE. És una qüestió absolutament rellevant per a la UE.

N’hi ha de tot tipus. Però mai s’havia donat una mesura cautelar com aquesta, i això que sempre s’havien sol·licitat per part dels afectats. És a dir, que som davant d’un cas de rellevància jurídica que supera l’àmbit dels tres eurodiputats.

Corrupció, conducció etílica..., fins i tot casos d’assassinat.

Quan s’ha produït algun d’aquests casos, s’ha negat l’aixecament de la immunitat parlamentària. En el cas nostre, s’ha concedit l’aixecament de la immunitat per part del Parlament, i el tribunal considera que pot ser que nosaltres tinguem raó i que l’aixecament hagi estat mal fet.

Exacte. I en els casos en què el Parlament en va concedir l’aixecament, que són molts, mai el tribunal havia concedit mesures cautelars. És a dir, per primera vegada el TGUE considera que hi ha raons per pensar que, si tenim raó, podria ser que la comissió d’Afers Jurídics del Parlament hagués actuat malament, és a dir, la comissió que dirigeix Adrián Vázquez [eurodiputat de Ciutadans].

No. Jo prefereixo esperar, perquè nosaltres, com a afectats, tenim una relació de participació directa en el tribunal. Aleshores no em sembla que hagi de posar pressió al tribunal amb les declaracions que faci.

Amb satisfacció, perquè ve a ratificar una part del que diem en la nostra demanda d’anul·lació. Que som davant d’una persecució política, que hi ha un problema amb els delictes, que s’ha actuat malament. Però és el mateix que ja ha dit el Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU.

Això comença a ser la gota malaia. Ho poden acceptar ara o ho poden acceptar d’aquí a un any, però hauran d’acceptar la realitat.

Sens dubte, sens dubte. Perquè s’han equivocat. Han agafat un camí inadequat i, en algun moment, hauran de rectificar o forçaran una situació molt incòmoda d’Espanya dins de la UE.

La UE té una sèrie de mecanismes per reconduir el comportament dels estats i, si és necessari, els anirà fent servir en la mesura que correspongui.