Vaig crear un compte a Twitter fa deu anys. Per això, potser és un bon moment per fer balanç dels avantatges i inconvenients que veig en aquesta xarxa social. Abans, però, comparteixo algunes dades. Twitter va fer la seva estrena l’any 2006, i actualment factura 3.720 milions de dòlars, tot i que genera unes pèrdues anuals de 1.140 milions. És una de les xarxes més consolidades, ja que, segons Statista, té 353 milions d’usuaris. És una xifra important, tot i que està lluny dels 2.740 milions d’usuaris de Facebook, els 2.291 milions de YouTube i els 1.721 milions d’Instagram. Cada dia s’escriuen uns 65 milions de missatges, que com a màxim poden tenir 280 caràcters.

Entre els avantatges de Twitter podem dir que permet estar informat i de primera mà de la persona que emet la notícia. Quan es produeixen fets importants, Twitter és, normalment, la font que dona primer la informació. I permet estar en contacte directe amb qualsevol usuari, ja siguin governants, esportistes, artistes, etc. També permet compartir informació i opinions. Com diu Ariana Huff, del Huffington Post: “No es tracta només de consumir contingut, sinó de compartir-lo, transmetre’l i afegir-ne.” També permet conèixer què pensa la gent del contingut que comuniques a la xarxa o de les enquestes, que es poden fer molt fàcilment. En aquest sentit, és remarcable que permet interactuar amb persones molt diferents. A les empreses els dona la possibilitat de fer promoció dels seus productes, serveis i esdeveniments. I tots aquests serveis són gratuïts.

Tanmateix, també hi ha inconvenients importants. Això explica que, darrerament, hi ha hagut personalitats que han fet públic que abandonen Twitter. Els motius més citats per justificar l’abandonament de la xarxa són la gran quantitat de temps que consumeix i també l’excés d’insults. Aquest és un dels aspectes més negatius, ja que hi ha persones que, sovint camuflades amb perfils falsos, anomenats trols, es dediquen a publicar missatges ofensius. Malauradament, a Twitter, com en altres àmbits de la vida, hi ha poca-soltes, és a dir, persones que actuen amb molt poc seny. Brian Solis, de Future Works, diu sobre això: “Les xarxes socials parlen de sociologia i psicologia més que de tecnologia.” Amb els missatges ofensius, possiblement la millor estratègia és no fer-ne cas i també hi ha l’opció de bloquejar-los perquè no puguin seguir el nostre perfil. Un altre inconvenient és que es pot caure en l’addicció i dedicar-hi un excés de temps. Una bona estratègia, en aquest sentit, és dedicar-hi uns minuts al matí i a la nit. I en estones en què sobra temps, com quan s’està a la sala d’espera d’un aeroport o del metge, pot anar bé consultar Twitter per estar informat. També hi ha qui s’obsessiona per mirar d’aconseguir més seguidors. Com es va comentar fa poc en una tertúlia radiofònica: “A Twitter ens emociona si algú ens segueix. A la vida real, ens espantem molt i fugim.” En resum, si podem aprofitar els avantatges, limitar els inconvenients i fugir dels poca-soltes, és una xarxa que pot ser d’utilitat.