Bretxa salarial de gènere
Des de fa uns anys (no gaires) cada vegada hi ha més estudis, articles i fòrums en què es debat la bretxa salarial (entesa en el sentit ampli del terme) entre el gènere femení i el masculí, de manera que ja no ens sorprenem ni dubtem quan, en una conversa, algú diu que “la dona guanya molt menys que l’home” fent referència al debat de com seria possible anar reduint aquesta diferència.
La dona guanya menys o molt menys que l’home, amb igualtat de professió i de tasques. En termes mitjans i en tots els països. I aquí ve la pregunta: en quina posició es troba Espanya en aquesta classificació de desigualtat salarial de gènere?
El gràfic adjunt palesa la bretxa salarial de gènere d’un seguit de països observant la diferència mitjana entre el salari masculí i el femení en relació amb el PIB per capita de cada un d’aquests països. El gràfic s’expressa en nombres índexs per homogeneïtzar-lo. A fi d’obtenir una perspectiva general, la situació real d’Espanya s’ha pres com a referència central, motiu pel qual està ressaltada. El gràfic fa referència al tancament de l’any 2018: la comparativa d’aquest tipus de dades entre països triga a elaborar-se.
A l’eix de coordenades, el PIB per capita expressat en nombres índexs sobre la mitjana de la UE que tindria un valor de 100; al d’abscisses, la bretxa salarial expressada a través del percentatge en què el salari mitjà de l’home mitjà d’un país concret supera el salari mitjà de la dona mitjana d’aquell país, tot plegat expressat en nombres índexs respecte de la mitjana, que també tindria un valor de 100. És a dir, a Espanya, quant a la mesura de la UE, el PIB és nou punts inferior, i la bretxa salarial sis punts menor.
Prenent Espanya com a referència, s’observa que es defineixen quatre quadrants. En el quadrant inferior dret, hi ha els països que tenen un PIB per capita i una bretxa de gènere inferiors a Espanya: Grècia i Hongria.
El quadrant superior esquerre aplega els països amb un PIB per capita superior al d’Espanya i una bretxa salarial de gènere menor que la d’Espanya: Itàlia, Bèlgica i Suècia.
En el quadrant inferior dret, hi ha els països amb un PIB per capita inferior a Espanya i una bretxa de gènere superior. Aquí hi ha Portugal i Estònia.
Finalment, el quadrant superior dret mostra els països amb un PIB per capita i una bretxa salarial de gènere superiors a les dades d’Espanya, i en són força: França, Finlàndia, Alemanya, Àustria, Països Baixos, Dinamarca i la mitjana de la UE.
El que acabo d’explicar ens dona dues idees importants: hi ha països que tenen una bretxa salarial de gènere superior a la d’Espanya i dos o més països poden tenir una de les dues variables analitzades molt semblants i l’altra molt dispar; per exemple, Suècia, Hongria i Grècia tenen una bretxa de gènere semblant, però la diferència entre el PIB per capita entre el primer país i els altres dos és abismal. Els PIB per capita d’Alemanya, Suècia i Bèlgica també són semblants, però les bretxes de gènere són molt dispars.
A més, això segon és conseqüència de diverses raons, fonamentalment de dues: les estructures del PIB dels països no són idèntiques, ni ho és el valor generat per cada gènere de la població ocupada. És a dir, en termes mitjans, la productivitat i el valor generat per cada persona a Finlàndia són superiors a les dades de Portugal, de la mateixa manera que la combinació de gèneres en la població ocupada de França és diferent de la d’Itàlia.
Tanmateix, podem construir un índex que ens mostra la relació entre bretxa salarial de gènere i PIB per capita i que equivaldria a, respecte de la mitjana europea, “quantes vegades una unitat de bretxa salarial és dins una unitat de PIB”; i aquí les coses es veuen una mica diferents:
Amb relació a la mitjana de la UE, Espanya, Àustria, França i Hongria es troben en una situació semblant, encara que els seus PIB per capita i la bretxa salarial de gènere siguin molt diferents.
En termes econòmics, la bretxa salarial de gènere és una aberració perquè infravalora el valor generat pel gènere femení, fet que és negatiu tant des d’una perspectiva de renda com fiscal.
