Política

Bassa adverteix que aquest és només un pas endavant

L’exconsellera, satisfeta a la sortida de Puig de les Basses per aquest pas que porta a “fer les coses des de la política i no des de la judicialització”

“Els nostres ideals són els mateixos”, va advertir

Dolors Bassa va superar la dar­rera de les tan­ques que encer­clen Puig de les Bas­ses a les 12h16, una hora i tres quarts després que el cen­tre peni­ten­ci­ari hagués rebut el seu mana­ment de lli­ber­tat per part del Tri­bu­nal Suprem. Han estat 1.221 dies d’ignomínia i injustícia: tres anys i qua­tre mesos presa, pri­mer a Alcalá-Meco i poste­ri­or­ment al cen­tre peni­ten­ci­ari de Figue­res. Els dotze anys de pena per sedició i mal­ver­sació són ja història. L’excon­se­llera de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies va endin­sar-se ahir a la lli­ber­tat, acom­pa­nyada del seu fill, la seva ger­mana i dipu­tada Montse Bassa i qua­tre con­se­lle­res: la de Pre­sidència, Laura Vilagrà; la de Justícia, Lour­des Ciuró, la d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i la d’Uni­ver­si­tats, Gemma Geis. A fora, l’espe­ra­ven molts càrrecs polítics elec­tes, alcal­des, dipu­tats i regi­dors, entre els quals des­ta­ca­ven l’excon­se­ller Chakir El Hom­rani, les alcal­des­ses de Girona, Marta Madre­nas, i de Figue­res, Agnès Lladó, a banda d’un cen­te­nar de per­so­nes més, entre ells molts amics per­so­nals.

Aca­bava de superar la dar­rera tanca de Puig de les Bas­ses i ho feia som­ri­ent. L’espe­ra­ven agru­pats, polítics, càrrecs elec­tes i com­panys de par­tit. El pri­mer que va anar a abraçar va ser Camil Ros, el secre­tari gene­ral de la UGT a Cata­lu­nya, sin­di­cat que va dema­nar el seu indult. Va evi­den­ciar-se que no va ser una tria aleatòria. No va ser-ho, com tam­poc van ser una tria aleatòria els colors groc i lila del ram de flors que li van rega­lar.

Va avi­sar Dolors Bassa que els indults són “un pas enda­vant sense obli­dar que calen molts pas­sos més”. Aquest és, al seu parer, un pri­mer pas: “És un pri­mer pas que obre la porta a fer les coses des de la política i no des de la judi­ci­a­lit­zació.” Va adver­tir, així mateix, que la repressió no s’ha aca­bat. “És veri­tat que estem en una cursa d’obs­ta­cles i que aquest és només el pri­mer pas.” No cal per­dre de vista que ara “només sor­tim nou per­so­nes de la presó. que n’hi ha mol­tes d’encau­sa­des”.

Dolors Bassa tenia molt clar què li diria al govern que ha con­ce­dit els indults: “Això es podria haver fet molt de temps abans.” Va fer notar també que aquests indults arri­ben en el moment precís en què el Con­sell d’Europa deia que “sor­tim de les pre­sons, que es tre­guin les euro­or­dres i reclama que es pugui man­te­nir la immu­ni­tat”. “No hi fèiem res dins de les pre­sons.” I ho va dei­xar clar: “Con­ti­nu­a­rem llui­tant. No s’ha aca­bat res.”

L’excon­se­llera va recor­dar que, junt amb 41 per­so­nes més, haurà de com­parèixer el dia 29 d’aquest mes al Tri­bu­nal de Comp­tes: “No hem de per­dre de vista que hi ha 3.000 repre­sa­li­ats i ens queda molta feina per fer.”

El retorn a la nor­ma­li­tat de la vida diària com a per­sona lliure pot ser com­pli­cada. Bassa ho tenia en compte ahir quan deia que sabia si li havia can­viat la vida: “M’ha can­viat pel fet d’estar a dins i no a fora. Però tinc pre­sent que ara pot­ser estaré desu­bi­cada. Han pas­sat tres anys i la gent ha con­ti­nuat fent la vida men­tre per nosal­tres s’havia atu­rat. Hau­rem de con­ti­nuar adap­tant-nos al que hi hagi.” A presó s’aprèn a “viure el dia a dia”. Aquest apre­nen­tatge li pot anar bé a par­tir d’ara. “No sé què faré aquests pri­mers dies perquè he après a no fer plan­te­ja­ments pen­sant en no gaire enllà. Sé viure al moment.” En tot cas, de seguida li van venir al cap algu­nes idees: “Ara gau­diré d’estar al car­rer, de poder triar si t’aixe­ques al matí o no i de no haver de córrer pel comp­tatge. Podré men­jar el que vul­gui, podré estar amb qui vul­gui, i tele­fo­nar quan vul­gui.” Un altre desig: “Me n’aniré a tirar al mar dar­rere les Medes, a l’Estar­tit.” Això ho tenia clar.

LES FRASES

Que què diria al govern espanyol? Li diria que això es podria haver fet molt de temps abans
No fèiem res dins de les presons. Continuarem lluitant. Amb això no s’ha acabat res
Dolors Bassa

Una emoció més relaxada i feliç que altres cops

L’aparcament de Puig de les Basses ha estat l’espai de múltiples mobilitzacions al llarg dels 1.221 dies d’empresonament de la mestra, psicopedagoga, sindicalista i política de Torroella de Montgrí. En aquell aparcament s’han viscut molts moments de tensió, d’angoixa. Grans enrabiades, moments d’ira i moltíssims espais de solidaritat, comprensió i d’esclaf. Moltes nits cantant, acompanyant Bassa en les entrades intermitents fetes durant la condemna. Ahir, però, només hi havia alegria, satisfacció i molta, molta serenitat. El gest que es va repetir més va ser l’abraçada. Bassa va agrair de totes les maneres possibles l’acompanyament i la solidaritat de coneguts i desconeguts: amb la mirada, assenyalant amb el dit. O simplement somrient. Cada cop que Bassa es fonia en una abraçada amb algú, l’abraçat sortia amb els ulls plorosos

Era emoció. Una emoció més relaxada i feliç que d’altres cops. Ahir, els Cantaires per a la Dolors, uns amics torroellencs, no van actuar a l’aparcament del Puig de les Basses. Ho van fer, a tres quarts de vuit, al carrer Onze de Setembre de Torroella de Montgrí, per una ciutadana lliure, la Dolors. Va sonar Torroella, vila vella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.