La gran pre­gunta que es fa ara el món de l’inde­pen­den­tisme després de l’alli­be­ra­ment dels nou pre­sos polítics és molt sim­ple: i ara què? En David Fon­ta­nals, un mili­tant de base del movi­ment sobi­ra­nista, un home amb un com­promís per­so­nal irre­duc­ti­ble amb el dret a l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, ho té molt clar, seguir, seguir i seguir. Si més no, con­ti­nuar fins al 17 de juny de 2023, que és el dia en què venç el seu com­promís d’anar cada dia a la plaça de Sant Jaume i, mirant la façana de l’Ajun­ta­ment, can­tar per la lli­ber­tat dels repre­sa­li­ats.

Fon­ta­nals va començar la seva par­ti­cu­lar acció rei­vin­di­ca­tiva el 17 de juny del 2019, com a con­tes­tació a la par­ti­ci­pació deci­siva de Manuel Valls en la con­fi­gu­ració del govern de Bar­ce­lona donant suport al govern d’Ada Colau i fent unes decla­ra­ci­ons sobre Joa­quim Forn que va con­si­de­rar indig­nes. “Em vaig dir que men­tre hi hagués aquest govern a l’Ajun­ta­ment cada dia durant els qua­tre anys de man­dat hi ani­ria.” Fins ahir ha com­plert la seva paraula i no ha fallat cap dia.

Tam­poc va fallar dime­cres pas­sat quan pocs minuts abans de les 12 h del mig­dia va enge­gar la lle­ta­nia de noms amb el crit de “Jordi Sánchez”, seguit del de Jordi Cui­xart i així una llarga llista de fins a 84 per­so­nes. Fon­ta­nals té una veu por­ten­tosa, que sobre­di­men­si­ona encara més posant-hi molts de deci­bels, i el ressò dels seus crits als murs de la plaça de Sant Jaume hi fan la resta per acon­se­guir un efecte sonor i rei­vin­di­ca­tiu molt potent. Sol, amb el seu bastó inse­pa­ra­ble, acaba la rei­vin­di­cació amb el cant d’Els sega­dors, fa mitja volta i se’n va pel mateix cos­tat per on ha entrat a la plaça.

“La relació de noms l’esta­bleixo en funció de l’orde d’entrada a la presó i de l’apa­rició dels repre­sa­li­ats”, explica en David Fon­ta­nals, que va resol­dre el dilema de qui posava el pri­mer, si en Jordi Cui­xart o en Jordi Sànchez –tots dos van entrar a presó el mateix dia– decan­tant-se pel pre­si­dent de la seva enti­tat, perquè ell és mem­bre de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. “És per això que començo per en Jordi Sánchez”, diu res­po­nent a la pre­gunta de per què ordena la llista d’aquesta manera que ja li han fet diver­ses per­so­nes.

Fon­ta­nals va començar a cri­dar per la lli­ber­tat dels repre­sa­li­ats quan par­ti­ci­pava en unes cami­na­des sobi­ra­nis­tes que durant molt de temps van recórrer el nucli antic de la ciu­tat amb par­tida i arri­bada a la plaça de Cata­lu­nya. Després va venir el com­promís d’anar tot sol a cri­dar a Sant Jaume i la seva lle­ta­nia també s’ha fet habi­tual a la pro­testa de Meri­di­ana Resis­teix i altres actes inde­pen­den­tis­tes, com la tro­bada que cada dime­cres a la tarda es fa a la plaça del Rei.

Pre­ci­sa­ment dime­cres pas­sat en aquest acte va ser l’últim cop que va can­tar el noms de Sánchez, Cui­xart, For­ca­dell, Bassa, Forn, Jun­que­ras, Romeva, Turull i Rull. En David està d’acord que els nou pre­sos con­ti­nuen sent repre­sa­li­ats perquè només els han per­do­nat una part de la con­demna, però valora el fet que hagin sor­tit de la presó i per això els ha tret de la seva par­ti­cu­lar llista. “A patir d’ara arren­caré cri­dant per Car­les Puig­de­mont”, avisa en David, que adver­teix que “això no s’ha aca­bat, el paquet sen­cer són els exi­li­ats i els repre­sa­li­ats”. Un d’aquest és en Mar­cel Vivet, el jove a qui han cai­gut cinc anys per haver-se mani­fes­tat con­tra la poli­cia espa­nyola “Li vaig dir que canto el seu nom, va estar con­tent i em va donar les gràcies.”