Medi ambient

El Govern obligarà els promotors de renovables a pactar amb el 85% dels propietaris dels terrenys

La consellera Jordà dialogarà amb tots els sectors per protegir conreus i fomentar la producció energètica sostenible

La con­se­llera d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural, Teresa Jordà, vol modi­fi­car abans de novem­bre el decret de les reno­va­bles, del 2019, que regula el des­ple­ga­ment de les ins­tal·laci­ons eòliques i foto­vol­tai­ques. Els can­vis res­po­nen a tres objec­tius. El pri­mer, asse­gu­rar la par­ti­ci­pació del ter­ri­tori, per impe­dir que pro­li­fe­rin pro­jec­tes sense l’acord dels pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys ni amb el des­co­nei­xe­ment dels ajun­ta­ments. El segon, dis­tri­buir el nom­bre d’ins­tal·laci­ons, per evi­tar la con­cen­tració d’equi­pa­ments a les matei­xes zones. I, el ter­cer, impe­dir que la tran­sició energètica com­porti la subs­ti­tució mas­siva de camps de con­reu per pla­ques foto­vol­tai­ques i gene­ra­dors eòlics.

Jordà ha expli­cat en la seva com­pa­rei­xença en comissió que els pro­jec­tes foto­vol­taics i eòlics només podran ini­ciar la seva tra­mi­tació si comp­ten amb l’acord majo­ri­tari de la pro­pi­e­tat dels ter­renys, que es podria situar a l’entorn del 85% de la superfície. A més, per pre­sen­tar els pro­jec­tes, els pro­mo­tors també hau­ran d’acre­di­tar que n’han infor­mat els ajun­ta­ments cor­res­po­nents. Tant l’acord dels pro­pi­e­ta­ris com el conei­xe­ment dels ajun­ta­ments serà un requi­sit indis­pen­sa­ble per a tots els pro­jec­tes encara pen­dents de sor­tir a infor­mació pública.

Des de l’apro­vació d’aquesta norma, de finals de novem­bre del 2019, els pro­mo­tors han pre­sen­tat 522 avant­pro­jec­tes. La Gene­ra­li­tat ha rebut 380 pro­pos­tes d’ins­tal·laci­ons foto­vol­tai­ques i 142 d’eòliques. L’òrgan encar­re­gat d’ana­lit­zar-ne la via­bi­li­tat de l’emplaçament, ano­me­nat ‘Ponència de les reno­va­bles’, n’ha ana­lit­zat 392. S’ha donat el vis­ti­plau a la tra­mi­tació de 253. D’aques­tes, n’hi ha 4 que ja han arri­bat al tràmit d’infor­mació pública, totes foto­vol­tai­ques.

La con­creció de la norma per­metrà la supressió de la con­sulta prèvia sobre la via­bi­li­tat de l’emplaçament, perquè la idoneïtat ja no dependrà del punt de vista dels depar­ta­ments impli­cats sinó d’una norma clara, amb rang de llei.

Estímul de les comu­ni­tats energètiques

D’altra banda, el Govern decla­rarà d’interès ter­ri­to­rial estratègic totes les ‘comu­ni­tats energètiques locals’, que són plan­tes par­ti­ci­pa­des per ajun­ta­ments i veïns. L’objec­tiu d’aquesta mesura és esti­mu­lar la pro­li­fe­ració d’ins­tal·laci­ons d’auto­a­bas­ta­ment domèstic de pro­xi­mi­tat i democràtic, com a alter­na­tiva als grans oli­go­po­lis del sec­tor, ha dit Jordà. En aquest sen­tit, els pro­jec­tes de comu­ni­tats energètiques locals tin­dran pri­o­ri­tat en la tra­mi­tació admi­nis­tra­tiva.

D’acord amb la volun­tat d’esti­mu­lar les comu­ni­tats energètiques locals, la nova regu­lació també obrirà la porta a la ins­tal·lació de peti­tes plan­tes en sòl urba­nit­za­ble, com en polígons sense acti­vi­tat, que estan urbanísti­ca­ment pla­ni­fi­cats, però que no s’ha desen­vo­lu­pat.

Un equi­pa­ment foto­vol­taic de 5 MW ocupa una superfície a l’entorn de 10 hectàrees i pot gene­rar l’elec­tri­ci­tat necessària per a 2.500 llars. L’objec­tiu del nou Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural és que les comu­ni­tats energètiques i l’auto­con­sum arri­bin a pro­duir el 30% de l’ener­gia que es con­su­meix a Cata­lu­nya, que és més de la necessària per abas­tir les llars de tot el país. No obs­tant això, les grans ins­tal·laci­ons elèctri­ques seran necessàries per garan­tir el con­sum a la indústria i els ser­veis.

Pro­te­gir l’agri­cul­tura i impe­dir la mas­si­fi­cació de plan­tes a les matei­xes comar­ques

La falta de límits per al volum de les ins­tal·laci­ons suposa una amenaça per a l’acti­vi­tat agrícola, la pro­ducció d’ali­ments i la bio­di­ver­si­tat. L’arti­cle 7.1 del Decret Llei 16/2019 per­met que els oli­go­po­lis energètics llo­guin els camps de con­reu per un preu que pot ser molt més ren­di­ble que l’acti­vi­tat agrària. El tan­ca­ment de l’acti­vi­tat també com­porta l’aban­do­na­ment de la rama­de­ria, el des­cuit dels bos­cos i el des­po­bla­ment rural.

Per impe­dir-ho, la nova regu­lació pro­te­girà els camps de con­reu més favo­ra­bles per a l’agri­cul­tura, pro­funds, plans i sense pedres, que, en cap cas, no es podran uti­lit­zar per a plan­tes foto­vol­tai­ques ni eòliques. El sòl de qua­li­tat mit­jana estarà sub­jecte a un topall d’ocu­pació màxima del 5% de la superfície en el cas de rega­diu i del 10% en el de secà. La modi­fi­cació esta­blirà que aquesta part pro­por­ci­o­nal s’apli­qui per comar­ques. En canvi, no posarà cap límit als camps agrícoles menys pro­clius al con­reu. La referència per a la qua­li­fi­cació del sòl serà la capa­ci­tat agrològica que indica l’Ins­ti­tut Car­togràfic de la Gene­ra­li­tat.

La nova norma només excep­ci­o­narà els camps aban­do­nats, que s’han con­ver­tit en bosc perquè fa 20 o més anys que ja no els con­rea ningú. En aquests casos, també s’hi podran ubi­car plan­tes energètiques, sigui quina sigui la seva capa­ci­tat agrològica. Segons dades del propi Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural, en els últims 20 anys, Cata­lu­nya ha acu­mu­lat a l’entorn de 100.000 hectàrees aban­do­na­des.

El topall comar­cal per a plan­tes d’ener­gies reno­va­bles també con­tri­buirà a un repar­ti­ment equi­ta­tiu de les ins­tal·laci­ons eòliques i foto­vol­tai­ques, d’acord amb un cri­teri de soli­da­ri­tat inter­ter­ri­to­rial.

Una pro­posta per con­sen­suar amb els sec­tors afec­tats

El Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural vol tenir la norma modi­fi­cada aquesta tar­dor. És per això que ara ini­cia una ronda de con­tac­tes que inclourà el món local, les enti­tats ambi­en­ta­lis­tes i la page­sia per con­tras­tar punts de vista i impul­sar un acord el més con­sen­suat pos­si­ble. Aquesta ronda de con­tac­tes també inclourà les patro­nals del sec­tor energètic. La modi­fi­cació de la norma vigent és una de les pri­o­ri­tats del nou Govern. És per això que apli­carà la fórmula del decret llei, com a mesura urgent, sense espe­rar a la tra­mi­tació de la futura llei de tran­sició energètica i del pla ter­ri­to­rial sec­to­rial de des­ple­ga­ment de les ener­gies reno­va­bles. En qual­se­vol cas, aquesta llei sí que incor­po­rarà els can­vis i es con­ver­tirà en la regu­lació defi­ni­tiva del des­ple­ga­ment de les ener­gies reno­va­bles.

Fer pos­si­ble el tan­ca­ment de les nucle­ars

L’impuls de les ener­gies reno­va­bles ha de ser­vir per asso­lir l’objec­tiu de la Llei del canvi climàtic (16/2017), que és la neu­tra­li­tat climàtica. La norma esta­bleix que, el 2030, el 50% del con­sum elèctric de Cata­lu­nya ha de ser de fonts reno­va­bles; con­dició indis­pen­sa­ble per al tan­ca­ment de les cen­trals nucle­ars. Aquesta pro­porció ha de créixer fins al 100% el 2050.

Avui, el 54% de l’ener­gia elèctrica con­su­mida a Cata­lu­nya surt de les tres cen­trals nucle­ars que hi ha en marxa. El Par­la­ment de Cata­lu­nya va esta­blir el 2027 com a límit per al tan­ca­ment de tots els reac­tors atòmics però, poste­ri­or­ment, el govern espa­nyol va allu­nyar-ne l’horitzó fins al 2035. Segons la pla­ni­fi­cació del Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica, Ascó I tan­carà el 2030, el 2032 ho farà Ascó II i, final­ment, el 2035 tan­carà Van­dellòs i ja no que­darà cap nuclear en actiu.

Per tant, abans del tan­ca­ment de les nucle­ars, la pro­ducció d’eòlica s’ha de mul­ti­pli­car per 3, pas­sant dels 1.270 MW actu­als a 4.000 l’any 2030 i a 36.000 el 2050. La foto­vol­taica s’ha de mul­ti­pli­car per 17,5 abans del 2030, pas­sant dels 344 MW actu­als als 6.000, i fins als 12.000 abans del 2050. Per arri­bar al 2050 amb el 100% d’ener­gies reno­va­bles fan falta 48.000 MW d’aques­tes dues ener­gies. Per pro­duir-los, calen 70.000 hectàrees per a pla­ques solars. Entre els camps de rega­diu i de secà, Cata­lu­nya suma 855.000 hectàrees. Per tant, la pro­ducció de l’ener­gia solar necessària per al 2050 només reque­ri­ria la uti­lit­zació del 8% dels camps de con­reu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.