A dos quarts tocats d’onze d’ahir al matí, els aplaudiments d’unes desenes de persones aplegades al passeig marítim de Llançà van donar la benvinguda a un emocionat Jordi Turull, que arribava caminant pel camí de ronda –samarreta blava, motxilla a l’esquena, barret per protegir-se del sol– junt amb un centenar llarg d’acompanyants procedents de Colera. Als primers aplaudiments s’hi van afegir els dels excursionistes del seguici, eufòrics malgrat que hi havia signes evidents de cansament.De les terrasses dels bars i de la platja van començar a arribar turistes i banyistes, encuriosits.

L’exconseller havia començat a les set a Portbou la Travessa per la llibertat , una caminada de 15 dies per bona part del país, fins a la Terra Alta, per agrair el suport que la gent li ha ofert –a ell i a la resta de presos polítics catalans– mentre ha estat a la presó. S’hi podien veure moltes samarretes reivindicatives i algunes estelades portades pels que feien costat a Turull a la ruta. La majoria eren de la zona, però n’hi havia de força lluny. Per exemple, en Pep de Reus, un excursionista experimentat que poc abans havia arribat en un tren que havia agafat a les cinc del matí. “L’1 d’octubre jo vivia a Toronto [Canadà] i vaig volar a Catalunya per poder votar”, ens va explicar. Tenia previst fer el tram de Llançà al Port de la Selva, que començaria al cap d’uns minuts, i l’endemà [avui, per al lector], la ruta fins a Figueres. A la motxilla porta la tenda en què dormirà. “Ho faig per mostrar el meu suport i la meva admiració a Jordi Turull, per la seva valentia i per mantenir els seus ideals”, afirma. En una taula d’un bar, els vallesans Joan, l’Olga i Pepi estaven reposant forces per reprendre la marxa fins al Port de la Selva. Havien sortit a les quatre del matí per ser a les set a Portbou, on començava l’etapa del dia, però no fan cara de cansats. Ens diuen que estan acostumats a fer sortides els caps de setmana i un cop entre setmana. Deuen estar en forma, tot i que tenen prou edat com per haver estar vacunats fa força setmanes. El dia 14 faran l’etapa entre Sant Esteve d’en Bas i Santa Maria de Corcó; el cap de setmana, la de Manresa i Montserrat i per acabar, la de les Terres de l’Ebre. Per a ells, la Travessa és una manera de combinar la seva admiració i suport a l’exconseller amb la seva afició. “És una ruta molt ben estudiada i coneixes racons que ens fan molta il·lusió”, argumenten.

Turull no aparenta gaire fatiga. “Estic en forma, pensa que a la presó fer exercici és una de les poques distraccions que tens”, ens respon quan li preguntem si estava preparat per cobrir les distàncies previstes, tenint en compte on ha hagut de passar els últims anys. Mentre parlem, molts es retraten al seu costat o li demanen que signi samarretes i banderes. L’home hi accedeix, pacient. No paren de donar-li les gràcies, com havia fet poc abans, en els parlaments de benvinguda, l’alcaldessa, Núria Escarpanter (“Gràcies pel que heu suportat injustament”). El fet que fossin els ciutadans els que expressessin la seva gratitud no formava part del guió original, ja que el projecte de Turull s’encamina precisament a ser ell qui doni les gràcies als ciutadans. “Els aplaudiments han de ser per a vosaltres”, els va dir l’exconseller en el seu discurs. Van ser precisament els ànims rebuts a través de concentracions, marxes, cartes, etc. el que els havia fet forts davant de les pressions de l’Estat. Tot això els ha permès respondre “esteu apanyats si us penseu que ajupirem el cap; cada dia estem més convençuts d’allò que vam fer”.

Haver escollit una caminada per mig país per expressar aquest agraïment és degut, d’una banda, a l’afició de Turull per l’excursionisme; però, sobretot, al que representa caminar almenys per a ell. “Caminar és un dels símbols més exactes de la llibertat, decideixes per on passes, avances, t’esforces. I també relliga amb el procés: n’hi ha que volen anar més de pressa, d’altres, més a poc a poc... però escolteu, el que és bonic és arribar. Estic segur que si persistim i si hi som hi arribarem. Per tornar-ho a fer s’hi ha de tornar a ser, i jo vull tornar-hi a ser.”

Al cap de mitja hora, la marxa va enfilar cap al Port de la Selva, on van arribar al migdia. L’acte de benvinguda i els parlaments, però, es van deixar per al vespre, per evitar la calor intensa d’ahir. “És cert que la gent de l’ANC d’aquesta zona no ha fallat mai a l’hora de donar suport als presos, però els hem de donar les gràcies a ell i a tots els que han estat empresonats, als que són a l’exili i a tots els represaliats per aquesta causa”, va dir l’alcalde, Josep Maria Cervera.