La Generalitat i el govern de l’Estat van desbloquejar ahir la inversió de més de 1.700 milions destinats a l’ampliació de l’aeroport del Prat perquè es converteixi en un hub de vols intercontinentals. L’acord que van segellar ahir el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, inclou la construcció, per part del govern de l’Estat i al marge del pressupost d’ampliació del Prat, de dues estacions d’alta velocitat ferroviària als aeroports de Girona i Reus.

D’aquesta manera, s’apostarà per la intermodalitat i per millorar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona, ja que situarà les instal·lacions de Girona i Reus a 30 minuts de les de Barcelona. Puigneró va assegurar que la construcció de les dues estacions “estarà avançada abans del 2026” i que els recursos per fer-les possibles figuraran en el pressupost del Ministeri de Transports entre els anys 2022 i 2026. Hi va afegir que els dos projectes “dibuixats” ja es coneixen al territori i que s’haurien de poder desenvolupar de manera “ràpida”. L’objectiu d’aquesta mesura, que era una de les condicions prèvies de la Generalitat per potenciar els aeroports de Girona i Reus i per desencallar l’acord per a l’ampliació del Prat, és la descongestió de l’aeroport de Barcelona perquè es pugui convertir en un hub intercontinental.

Impacte “mínim”

L’allargament en uns 500 metres de la tercera pista dins de l’espai natural protegit de la Ricarda, que era el punt del projecte que més reticències havia aixecat, es reformularà amb la redacció del pla director que detallarà com ha de ser l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. S’abordarà un cop tancat aquest acord entre l’Estat i la Generalitat i després que s’hagi fet l’aprovació del Document d’Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA) 2022-2026, que regula les tarifes dels aeroports d’Aena d’acord amb el pla d’inversions previst per a aquest període, i que s’ha de fer abans del 30 de setembre.

El govern de la Generalitat considera que, una vegada es recuperi l’activitat habitual d’abans de la pandèmia de la Covid-19, cal que l’aeroport de Barcelona operi amb puntualitat i amb capacitat per a vols intercontinentals, sense incrementar en cap cas l’impacte acústic sobre les poblacions de l’entorn. Aquest fet implica superar la capacitat actual de 80 operacions per hora fins a les 90 operacions per hora, que és el límit que estableix la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) vigent.

El vicepresident va explicar que, per fer-ho possible, la solució tècnica no serà l’ampliació de la pista en 500 metres, tot i que sí que haurà de créixer cap a l’est i s’haurà de construir la terminal satèl·lit ja projectada.

Aval europeu

La Generalitat es felicita d’haver aconseguit en les converses mantenir el règim de pistes segregades, és a dir, seguir utilitzant la pista llarga per a aterratges i la curta per a enlairaments. Per això, Puigneró considera que les afectacions en els entorns naturals protegits seran “mínimes”, especialment a la llacuna de la Ricarda, inclosa en la Xarxa Natura 2000. De tota manera, si aquesta proposta de pla director afectés els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, caldria impulsar una consulta prèvia a la Unió Europea per validar la possibilitat d’aquesta afectació. Aquesta consulta s’ha de dur a terme en el tràmit d’elaboració del pla director i sempre abans de l’aprovació del govern de l’Estat.

El compromís assolit pel Departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori preveu que el nou pla director que ha de redactar Aena s’elabori amb criteris ambientals. En aquest sentit, el govern de la Generalitat no validarà cap proposta d’actuació d’Aena que no hagi estat avalada prèviament per la Comissió Europea, ja que qualsevol afectació sobre espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 obliga a fer aquesta consulta prèvia a la Comissió Europea, i sense el vistiplau europeu no podria tirar endavant. El vicepresident va mostrar el seu convenciment que l’acord assolit satisfarà els detractors de l’ampliació de l’aeroport. “Creiem que la ciutadania ho veurà bé, perquè fa anys que estem demanant disposar d’un aeroport intercontinental.” A més, va remarcar que el projecte farà que el Prat “sigui un aeroport més sostenible del que és ara” i que en el futur generi menys emissions de CO2.

L’acord és fruit de la taula impulsada per la Generalitat amb els ajuntaments del Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Gavà i Barcelona, i els ministeris de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i Transició Ecològica i Repte Demogràfic.