Catalunya recupera un 10,8% del teixit empresarial destruït en la primera onada de la pandèmia, segons la Cambra
De febrer a març del 2020, es van perdre uns 22.000 negocis
Catalunya ha recuperar un 10,8% del teixit empresarial destruït per la pandèmia un any després, segons apunta el monogràfic Efectes de la pandèmia sobre el teixit empresarial. Una anàlisi per demarcacions, sector i dimensió, elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona.
Entre el febrer i març del 2020, a Catalunya es van perdre 22.000 empreses i un any després s’havien registrat 238.360 comptes de cotització, un terme assimilable a l’empresa. Això són 2.339 més que el mateix mes de l’any anterior i representa un increment proper a l’11%.
La Cambra també destaca el pes de les microempreses, que van suposar el 90% del teixit empresarial destruït.
Dins del grup de les microempreses, els del sector serveis van registrar reduccions considerables, especialment el comerç i l’hostaleria, als quals cal sumar activitats d’informació i comunicació administratives, immobiliàries i culturals.
La Cambra també subratlla els efectes sobre les indústries manufactureres i la construcció perquè el confinament va ser “total i generalitzat”, recorda l’ens.
Un any després, les microempreses també són les que van liderar la recuperació del teixit empresarial.
Concretament, van augmentar un 1,2% (+2.230 empreses), mentre que el volum de pimes es va mantenir estable i el tram de les que tenen més de 250 ocupats es va incrementar en un 2,2% (+26).
Per demarcacions, l’augment dels comptes de cotització van oscil·lar entre el 0,3% de Lleida i l’1,9% de Tarragona.
Per sectors, les de la construcció van liderar la recuperació, les de l’hostaleria i el comerç també van presentar una evolució positiva, mentre que la resta, com les activitats administratives, immobiliàries i artístiques, entre d’altres, mantenen els descensos.
Una crisi “exògena, curta i brusca”
La Cambra constata que la crisi econòmica derivada de la covid ha estat “exògena curta i brusca” a diferència de la crisi financera del 2008, i que la recuperació està sent “relativament ràpida” en comparació amb l’anterior.
En aquest sentit, afirma que la recuperació ja es va començar a palpar just després de la desescalada però que es va veure interrompuda per les posteriors onades i restriccions.
D’altra banda, l’estudi també cita els ERTO com una política excepcional que va permetre mantenir l’ocupació i afrontar la crisi d’una manera molt diferent que les anteriors.
Així mentre l’economia queia un 11,5% l’ocupació no ho feia en la mateixa proporció -retrocedia un 3%- gràcies a aquesta mesura, que comptabilitza els treballadors en ERTO com a ocupats.
La mitjana de treballadors inclosos en un expedient de regulació temporal d’ocupació a Catalunya es va situar en els 290.984, tot i que es va registrar u pic màxim de 680.000 persones a l’abril de l’any passat.
Quant als préstecs avalats per l’ICO, l’Estat ha posat a disposició més de 120.000 milions d’euros perquè les empreses accedissin a crèdits amb avals públics. En data del 31 de març, a Catalunya s’han tancat més de 190.000 operacions arribant a quasi 120.000 empreses.
El total d’avals sol·licitat ha estat per valor de 16.724 milions d’euros, que ha permès accedir a finançament per 21.841 milions per garantir la liquiditat de les empreses (una mitjana de 183.829 euros per empresa).
Per últim, la Cambra situa l’evolució de la situació sanitària i els fons Next Generation com a factors “clau” perquè la recuperació continuï endavant i no quedi interrompuda.
Per això, avisa sobre una retirada “ràpida i brusca” d’algunes restriccions abans que s’assoleixi la immunitat de grup o la suspensió dels ERTO i els ICO.
