Ja fa dies que la comunitat sanitària valenciana es manifesta en contra de la decisió d’un jutge de Castelló d’autoritzar una teràpia amb ozó per tractar un pacient de Covid que estava ingressat a l’UCI amb pronòstic greu. Ahir el mateix jutjat va anunciar que suspenia l’autorització per a l’ozonoteràpia, però la polèmica per l’ús d’aquesta tècnica, que no està autoritzada en la sanitat pública i no disposa de l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris per aplicar-la en humans, ja ha arribat a Catalunya.

Seguint l’exemple del jutjat valencià que acaba de revocar l’ordre, un jutjat de Barcelona també ha autoritzat l’ozonoteràpia per a un pacient de Covid. Aquest cop la reacció del Departament de Salut ha estat immediata: ha fet públic un comunicat en què recorda que no hi ha “cap evidència científica” de l’eficàcia d’aquest tipus de teràpia i anuncia la presentació d’un recurs contra la decisió del jutge. Salut recorda, com també ho va fer el Ministeri de Sanitat aquest mes d’agost, que l’administració d’ozó pot tenir efectes adversos per a la salut, “com irritació per la seva inhalació o dificultat respiratòria, tos i flebitis si l’administració és intravenosa”.

Ahir el conseller de Salut, el doctor Josep Maria Argimon, va recordar que “el protocol del Servei Català de la Salut desaconsella el seu ús i no està reconegut com a medicament per les agències reguladores”. I va insistir que el balanç entre risc i benefici “no és beneficiós”.

En el cas de Barcelona la jutgessa que ha autoritzat l’adminitració d’ozó ha argumentat que el tractament s’aplica en altres hospitals d’Espanya i en altres països amb “bons resultats” i que ho ha aprovat pel fet que es donen unes “circumstàncies excepcionals d’urgència”.

En el protocol de Salut, però, s’explica que l’ozó és una molècula d’oxigen triatòmic amb efecte oxidatiu, utilitzada com a desinfectant i no autoritzada com a medicament. També s’indica que s’han fet cinc estudis experimentals i que, “d’acord amb la informació actual, no hi ha evidències que l’ozó tingui cap utilitat per a la prevenció o el tractament de la Covid-19, i sí que hi ha riscos potencials”.