El boicot d’empreses té una llarga història. El 1790, al Regne Unit, els que estaven en contra d’empreses que utilitzaven esclaus ja van boicotejar els seus productes. Un dels boicots més coneguts va succeir el 1955 a Alabama, quan la majoria de la població afroamericana de la ciutat de Montgomery va deixar d’utilitzar el servei d’autobusos arran de l’arrest i la multa imposada a la costurera Rosa Parks. En aquells moments, els autobusos separaven els seients per a blancs dels seients per a negres. Parks ocupava un seient de les fileres destinades als negres, però com que les fileres dels blancs estaven totes ocupades, el conductor va demanar-li que cedís el seient a un home blanc. La normativa de la companyia d’autobusos donava la potestat al conductor a fer-ho, però Parks s’hi va negar. Arran de la multa i l’arrest, la població va dir prou. Van deixar els autobusos buits durant un any fins que els tribunals van sentenciar que era il·legal tenir seients segregats per races als autobusos. El boicot va ser exitós, ja que el seguiment va ser massiu i no van afluixar fins que van aconseguir l’objectiu.

Aquest és un exemple del poder que tenen els consumidors, ja que el boicot pot ser utilitzat per aconseguir que es deixin de fer males pràctiques relacionades amb drets humans (maltractament de treballadors o d’animals, discriminació per raó de sexe...), drets lingüístics, danys mediambientals, deslocalitzacions, evasió fiscal, corrupció, etc. Diversos estudis indiquen que entre el 30 i el 40% dels consumidors han fet boicot de productes en algun moment, però segons un estudi de la Universitat d’Eastern Michigan, només el 24% dels boicots assoleixen el seu objectiu. D’acord amb el mateix estudi, les dues claus de l’èxit són la bona organització del boicot i la perseverança.

Una manera més positiva d’enfocar aquestes accions és fent el contrari. És a dir, passar del boicot (deixar de comprar) a empreses que no ens agraden al buycot (comprar) a empreses que sí que ens agrada com actuen. Un estudi recent de Deloitte conclou que el preu i la qualitat segueixen sent molt importants, però que el 55% dels consumidors compren tenint en compte els valors de les empreses. Per tant, cada dia compta més l’actuació en temes com la responsabilitat social corporativa, els objectius de desenvolupament sostenible, etc.

En definitiva, és important que els consumidors tinguem present que amb les nostres decisions de compra podem contribuir a millorar el món. I si amb el buycot podem actuar en clau positiva comprant en empreses que estan en línia amb les nostres conviccions, millor. Com deia William Longgood: “Els somnis i la perseverança són una combinació molt poderosa” i si li afegim la conscienciació dels consumidors, encara més.