Sempre m’ha cridat l’atenció que a les empreses s’acostumi a avaluar el rendiment dels treballadors o col·laboradors a través de sistemes més o menys sofisticats com entrevistes, revisió d’objectius, etc., però que sempre es faci de dalt a baix. És a dir, sempre són els directius els qui, d’alguna manera, avaluen el rendiment dels seus equips.

Segur que hi ha excepcions, és clar, però jo crec que seria molt més profitós si fossin els col·laboradors els que poguessin dir si els agraden, o no, els caps que tenen. No presumim d’estar en una democràcia? Doncs apliquem-la a les empreses, almenys de manera consultiva.

Ja sé què deveu estar pensant uns quants: a l’empresa no hi ha d’haver necessàriament democràcia. Hi ha uns propietaris o directius que manen i els altres, més o menys, han d’executar les ordres. A les empreses més vermelles o ambres (segueixo la terminologia de Ken Wilber i Frederic Laloux) això es farà de manera més autocràtica. A les taronges i verdes, de manera una mica més col·laborativa. I tan sols a les blaves (Teal) hi ha una considerable reducció de les estructures jeràrquiques en benefici d’equips autogestionats i holocràtics. Ara bé, (excepte en el darrer cas) qui mana, mana.

Si invertim realment la piràmide (i no només ho diem), els directius d’una empresa haurien de ser avaluats de manera regular i rigorosa pels seus col·laboradors. Així, potser, evitaríem que a les empreses hi hagués gent que cobri un dineral per no fer res de bo o que hi hagi encara persones que abusin del seu poder vergonyosament.

Perquè si és veritat que avui en dia el client mana, els segons clients són els interns, els col·laboradors. I ells copsen molt millor que els directius què és el que passa en els mercats. En conseqüència, si les accions, sovint unilaterals, dels directius no tenen en compte aquesta sensibilitat perifèrica, la cosa pot no funcionar. Pura lògica. Ja és temps de posar fi al “predict and control” i passar al “sense and respond”.

Tanmateix, el poder sempre va disfressat de poder. I en moltes organitzacions una mesura així seria impensable, per desgràcia. Com a les monarquies medievals, els directius estan sovint imbuïts d’una raó gairebé divina, que va més enllà de tota possible fiscalització per part dels seus súbdits.

Ja va sent hora de canviar. Necessitem empreses realment transparents, flexibles i on el poder sigui cada cop més transversal, circular i democràtic. Les organitzacions més innovadores ja funcionen més o menys així. Si som demòcrates, apliquem criteris democràtics a les nostres vides, no ens conformem a anar a votar de tant en tant. La democràcia és molt més del que ens han venut.