Des de la segona meitat del 2020, s’està experimentant un escanyament cada vegada més preocupant en els aprovisionaments de matèries primeres i de components, que s’afegeix a problemes en el trànsit marítim. Tot plegat està provocant un increment significatiu dels preus dels subministraments i greus conseqüències en les cadenes d’aprovisionament i producció de les empreses. Es tracta d’una conjuntura bastant generalitzada, que afecta la indústria i la construcció, així com la majoria dels materials i components. Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), els preus internacionals dels productes bàsics han pujat entre el segon trimestre de l’any passat i el mes de juliol d’enguany un 81,2%, sobretot els energètics (171,7%), amb el gas natural i el petroli al capdavant. Per la seva banda, els preus mundials dels materials industrials s’han incrementat un 78,2%, encapçalats pels metalls (93,3%), sobretot el molibdè, l’estany, el mineral de ferro, l’alumini i el coure. Pel que fa al transport marítim, el cost dels contenidors gairebé s’ha quadruplicat. La problemàtica té un abast global, amb la Xina i els Estats Units com a grans protagonistes, i el continent europeu com a principal afectat. La falta de matèries primeres en aquests dos països líders mundials i la necessitat de respondre a pics de demanda estan fent que absorbeixin els estocs de proveïdors europeus pagant preus superiors.

Les causes d’aquesta situació són diverses i complexes. En primer lloc, el fort increment internacional de la demanda després del confinament per la covid-19 en uns mercats desordenats en què preval l’amuntegament de subministraments per la incertesa del futur immediat. En aquest context, s’observen problemes d’oferta en certs materials per falta d’inversions en els darrers anys (explotacions mineres i petrolieres, siderúrgia…) i per esdeveniments extraordinaris (incendis, inundacions, problemes amb collites…).

En segon lloc, l’escalada dels preus també s’explica per les pressions especulatives que d’un temps ençà han anat exercint grans inversors internacionals en la recerca d’altes rendibilitats financeres, així com per actuacions abusives d’alguns proveïdors. En aquest sentit, cal esmentar la preocupant configuració que s’està definint en l’oferta mundial de certs productes bàsics, sobretot en el cas de tecnologies cada vegada més estratègiques (bateries, turbines d’aire…), i també en el transport marítim. Per exemple, la Xina està assolint un fort lideratge en matèries primeres, juntament amb algunes zones geopolíticament conflictives d’Àfrica i l’Orient Mitjà, cosa que comporta un elevat risc per a Europa, i que la Comissió Europea ha anat seguint des de fa un temps, anunciant el 2020 un pla d’acció per assolir una major seguretat i sostenibilitat en el subministrament de matèries primeres.

Un cas que il·lustra la tesi anterior són les anomenades terres rares o el grafit natural, que s’utilitzen, entre d’altres, en la fabricació de bateries, en què la Xina concentra, respectivament, un 86% i un 69% de l’oferta mundial. Vinculat amb això, entre les causes dels problemes actuals amb els productes bàsics es poden assenyalar, també, les tensions que està introduint el procés de transició energètica i de descarbonització sobre els mercats de determinats materials (liti, coure, zinc, níquel, cobalt…), imprescindibles per a sectors del futur (energies renovables, emobility…).

L’escanyament en els aprovisionaments i la conseqüent pujada de preus ha anat afectant des de fa mesos les empreses, aturant línies de producció, cancel·lant contractes amb clients, obligant a incomplir terminis de lliurament compromesos, eliminant marges comercials… L’automoció, entre altres sectors, està sent un exemple de tot això. En l’aspecte macroeconòmic, els preus industrials, i també els preus del consum, ja comencen a notar aquest estrès, amb pujades interanuals d’un 10,2% (juliol) i d’un 3,3% (agost), respectivament. Certament, aquesta situació perdurarà durant els propers mesos i ben entrat el 2022, però cal reflexionar profundament sobre si, fins a cert punt i en determinats camps, aquest problema es mantindrà en el futur com una qüestió estructural, derivada, per exemple, de les necessitats de materials específics associats a les transicions energètica i digital.