Intel·ligència Artificial: evolució ‘versus’ regulació
A Catalunya hi ha un ecosistema d’IA important que abraça tota la cadena de valor tecnològic. En el vessant de l’oferta, hi trobem des de la recerca bàsica desenvolupada per les universitats i instituts d’investigació fins a centres tecnològics focalitzats en la transferència de la innovació
Avui dia, les tecnologies basades en la intel·ligència artificial (IA) estan presents, amb més o menys intensitat, en una bona part dels sectors de l’activitat econòmica. Les trobem en camps tan diversos com la salut, la mobilitat, les finances i la construcció, per esmentar-ne alguns. I tots els indicadors i estudis de prospectives de mercat assenyalen un creixement important del volum de negoci de les aplicacions tecnològiques i, en particular, les que combinen la ciència de les dades (big data) i la intel·ligència artificial.
La innovació i la transferència de coneixement en aquest àmbit és, per tant, fonamental per poder ajudar de manera propera i eficient les nostres empreses, proposant solucions de base tecnològica que responguin a les seves necessitats de negoci.
A Catalunya hi ha un ecosistema d’IA important que abraça tota la cadena de valor tecnològic. En el vessant de l’oferta, hi trobem des de la recerca bàsica desenvolupada per les universitats i instituts d’investigació fins a centres tecnològics focalitzats en la transferència de la innovació i, sobretot, un conjunt d’empreses i start-ups desenvolupadores de tecnologia.
En el vessant de la demanda, s’observa que les empreses cada cop són més receptives a incorporar solucions tecnològiques basades en dades i intel·ligència artificial als seus processos productius i de negoci. Ho palesen exemples multisectorials concrets, per exemple el ferroviari, l’agroalimentari, el media i el new space, per esmentar-ne alguns de rellevants. La millora de la precisió en la detecció de falles i el desenvolupament d’un manteniment predictiu més eficient, la integració i fusió de dades d’un procés productiu per optimitzar la ràtio de producció i la qualitat del producte final, la generació de recomanadors usant algorismes d’última generació i el desenvolupament de plataformes que apliquen la intel·ligència artificial a dades satel·litals són exemples concrets de solucions per a aquests sectors implantades recentment.
Justament, l’impuls de l’adopció de les innovacions tecnològiques basades en dades i IA per part de les empreses i, en general, de la societat catalana és un dels principals objectius del Centre d’Innovació en Tecnologies de Dades i Intel·ligència Artificial, CIDAI, una iniciativa publicoprivada composta per empreses, administracions i centres tecnològics i de recerca, que facilita un efecte amplificador per arribar a més empreses i a més àmbits.
En aquest escenari de creixement, un dels aspectes clau és com es regularà una IA cada vegada més complexa. Més enllà de la visió més o menys distòpica que es pugui tenir de la IA, la realitat mostra com les tecnologies basades en la IA avancen de manera consistent. En el darrer any, s’han vist progressos considerables en diferents àmbits, per exemple en la conducció autònoma i la comprensió i la generació de llenguatge natural. Fins i tot, es comença a treballar en la introducció de la IA en l’univers naixent de la computació quàntica.
La creixent adopció d’una IA cada vegada més madura i amb més potencialitats anirà acompanyada, si més no en el context europeu, d’una regulació que cal tenir en compte i que les nostres empreses i administracions han de conèixer. Europa està preparant la legislació en intel·ligència artificial (coneguda en anglès com l’artificial intelligence act, AIA) que suposarà un element més en el marc normatiu europeu amb impacte sobre els desenvolupaments d’IA, ja que se sumarà als ja existents Reglament General de Protecció de Dades (GDPR), Product Liability Directive (PLD) i General Product Safety Directive (GPSD), de caràcter general.
Entre altres aspectes, aquesta nova i complexa normativa limitarà i, fins i tot, prohibirà determinades pràctiques que puguin representar un risc evident per a la salut humana, tant física com mental, i classificarà els sistemes d’IA segons el nivell de risc. És important subratllar que aquesta llei posarà també condicions exigents en relació amb la rellevància, la fiabilitat i el rigor de les dades emprades per a l’entrenament i la validació dels models d’IA.
Això s’alinea amb el compromís d’una intel·ligència artificial ètica, una de les qüestions que s’abordaran a l’AI & Big Data Congress, que tindrà lloc a Barcelona els dies 14 i 15 de setembre, però el missatge de fons per a les empreses i, en general, per a tots els actors que treballen en IA, és la necessitat d’obrir el focus i començar a interioritzar aquests requeriments que, més aviat que tard, caldrà tenir en compte en les respectives solucions i productes.