Taula amb ressaca de Diada
El govern espanyol anuncia la seva delegació a la mesa de negociació just l’endemà de la manifestació de l’11-S
El PSOE assegura que no es parlarà d’afers com l’aeroport tot i que la ministra del ram serà a la cimera
“Va ser la menys nombrosa dels últims anys, però també la més meritòria.” Enmig d’aquest immens i inabastable abocador d’opinions, fake-news, desqualificacions o acudits sovint gens graciosos que són les xarxes socials, algú feia el cap de setmana aquesta descripció, tan concisa com encertada, del que haurà representat la Diada d’aquest 2021. Agafant els números per la banda més baixa o la més alta –un altre dia haurem de parlar, seriosament, de com es compta en aquest país l’assistència a les manifestacions–, hi ha qui dirà que la d’enguany haurà estat la participació més minsa en un 11 de Setembre de tot el cicle del procés. I, estadísticament, així ha estat. Però no és menys cert que enmig encara d’una pandèmia i en un context on el moment polític no bufa precisament a favor per múltiples circumstàncies, entre les quals hi ha la repressió o les tibantors internes entre partits, l’independentisme ha tornat a demostrar una capacitat de mobilització al carrer més que robusta.
Tota aquesta ressaca farà que ERC i JxCat acudeixin a la reunió de la mesa de negociació amb l’Estat d’aquesta setmana inflant una mica el pit i no capcots. De fet, des d’ahir, i un cop passada la manifestació, ja s’ha posat en marxa tota la maquinària comunicativa i de construcció de relat per anar escalfant aquesta cimera que, oficialment, encara no té data ni lloc concret on celebrar-se, tot i que sí se sap que serà a Barcelona. Les darreres especulacions parlen de dijous o divendres, a tot estirar. Instal·lats, doncs, en aquest joc tàctic de jugar amb el temps i anar revelant a poc a poc cada jugada, La Moncloa ahir va moure fitxa donant a conèixer –a través d’una entrevista al ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, a ElDiario.es– quina serà la seva representació a la reunió. A banda d’ell mateix, hi seran la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez; la de Transports, Raquel Sánchez, i el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, per part del PSOE, a més de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el responsable d’Universitats, Manuel Castells, per la banda de Podem. Una primera lectura d’aquesta alineació és que La Moncloa recorre a la majoria de ministres catalans per encetar les converses.
Seguint amb allò de no ensenyar totes les cartes de cop, Bolaños no va voler ni desmentir ni confirmar si el president espanyol, Pedro Sánchez, hi faria cap. “És una decisió que ha de prendre ell mateix”, va manifestar. Des de la Generalitat no es treballa amb cap altra hipòtesi que el cap de l’executiu estatal acabi seient a la taula. Per la part catalana, també coneixem la representació d’ERC, encapçalada pel president Pere Aragonès, acompanyat per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el titular d’Empresa i Treball, Roger Torrent. JxCat encara no ha revelat la seva tria, que assegura que condiciona al que faci Pedro Sánchez, tot i que el nom del vicepresident Jordi Puigneró surt a gairebé totes les travesses que ja circulen.
L’ordre del dia
L’altra gran qüestió, o en realitat el gran moll de l’os de tot plegat, és de què es parlarà en la mesa, tant en aquesta sessió inicial com en les que puguin venir més endavant. Sobre això, el ministre de la Presidència va voler recalcar que ni el referèndum ni l’autodeterminació figuren a l’agenda –“No són la solució, la solució és que Catalunya es retrobi i que sigui clarament un lloc on els catalans considerin que tenen projectes en comú i objectius compartits”– i que una de les prioritats serà “intentar recuperar afectes i complicitats” entre les dues institucions. “Hem de començar a parlar del que ens uneix als catalans i, després, del que ens uneix als espanyols”, va ser la idea que va donar de cua Bolaños.
El ‘retrobament’
Qui també va parlar va ser Miquel Iceta, en aquest cas a La Vanguardia, on a banda de confirmar que també serà un dels presents en la cimera, va aportar més concreció sobre l’ordre del dia, ni que sigui per descart. Una de les coses que va assegurar és que ni els pressupostos de l’Estat ni l’ampliació fallida de l’aeroport del Prat seran els temes que s’hi debatran, tot i que la presència de la ministra Raquel Sánchez ja ha despertat algunes elucubracions al respecte. Doncs no, segons el titular de Cultura, la idea de La Moncloa és una altra, concretament fer valer la seva “agenda per al retrobament” com a punt d’inici per al diàleg, formulant “propostes concretes per solucionar problemes concrets, en la batalla contra la pandèmia i la recuperació econòmica justa i sostenible”, donant resposta a “reivindicacions” fetes pels successius presidents de la Generalitat. “La nostra pretensió és donar resposta als plantejaments en què pugui haver-hi acord”, va assenyalar Iceta, que va recalcar que “els nivells de tensió i crispació han disminuït a Catalunya i també en el conjunt d’Espanya” des de la concessió dels indults als presos. “Hi havia qui profetitzava l’apocalipsi quan els vam donar. El pas del temps ha demostrat que no era així i avui ja ni es recullen signatures en contra”, va remarcar.
A mesura que el tauler de joc de la negociació es va definint i tancant, una de les moltes variables a escatir és fins a quin el soroll extern afectarà, o condicionarà, aquest procés de negociació. I, dit això, cal tornar a la Diada. La seva organitzadora, l’ANC, a priori surt reforçada com a actor polític del moment, ja que ha demostrat que manté una capacitat gens menystenible per sacsejar el carrer. I, sobre el diàleg amb La Moncloa, l’entitat manté una opinió inequívocament crítica. I, sobre això, només cal rellegir una part del discurs que la seva presidenta, Elisenda Paluzie, va fer el dia de la Diada: “Al govern li exigim fets. I el primer de tot, que deixi de mirar l’Estat esperant concessions que no vindran mai, perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa, i ho aprofita per humiliar-nos i si pot aixafar-nos”, va etzibar, en un missatge que no era en absolut residual, més aviat el contrari, entre els manifestants de dissabte. Tampoc es pot dir que aquestes converses sedueixin a una de les dues meitats del govern, la de JxCat, l’escepticisme de la qual es va fer més patent i visible justament en les vigílies d’aquest 11 de setembre. Un detall més en què caldrà tenir un ull posat és si, a mesura que es va acostant la data de la cimera, els dos socis de l’executiu català fan pinya i minimitzen aquestes diferències, de fons, o si, per contra, el clamor del carrer exerceix de temptació per amplificar-les.
Els empresaris collen els dos executius pel Prat
RedaccióEl president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va tornar a demanar ahir gestos i la implicació dels governs català i estatal per no deixar perdre el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. En aquesta tessitura va fer una crida explícita als sindicats perquè també facin seva la reclamació. En un comunicat emès un dia després que la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, digués que encara queda marge per reprendre el consens sobre l’obra, i que la consellera de la Presidència del govern, Laura Vilagrà, oferís negociar una ampliació de la infraestructura que “respecti” les directives mediambientals, el president de la patronal va afirmar que “encara som a temps” per pactar aquesta obra. En aquest context, Sánchez Llibre va “instar i reclamar” als dos executius que “recuperin sense dilació la negociació” per aprovar el pla d’inversions de l’aeroport i la seva ampliació. “Diàleg, negociació i pacte. Aquest és el camí”, va manifestar el responsable de Foment, que hi va afegir que “continua vigent l’esperit d’Esade del 2 de juny –agrega la nota–, acte en el qual més de dues-centes organitzacions de la societat civil i l’economia van dir sí amb molta contundència a l’ampliació del Prat”. En la mateixa línia, Sánchez Llibre va sol·licitar als sindicats CCOO i UGT “el seu suport, influència i contribució” per sumar i contribuir a fer possible recuperar l’acord per a l’ampliació.
