La inflació ha agafat una preocupant i incerta via alcista en l’àmbit internacional. A Catalunya, els preus de consum van créixer en taxa anual un 3,1% a l’agost, i a Espanya, l’avanç per al setembre se situa en el 4%, quan al gener les alces respectives eren d’un 0,5%. Es tracta de les majors taxes des del 2008, i tenen la seva explicació, principalment, en els preus rècords de l’electricitat, amb altes pujades del gas natural, el petroli i el carbó, al qual s’ha d’afegir un altre problema: les tensions en els mercats de matèries primeres i components. Això ho revela una inflació industrial ascendent, que en taxa anual es va situar en un 11,8% a l’agost, amb uns béns intermedis desbocats (17,5%). Estem en un context perillós, en què es combina una inflació de demanda, motivada, bàsicament, per una desordenada recuperació de l’economia, amb una inflació de costos, causada per una escassetat de recursos amb una pujada desmesurada dels preus.

Les conseqüències d’aquesta situació són, a priori, alarmants. A escala global, la nostra economia perd competitivitat, atès que l’ascens dels preus interns és superior al dels nostres mercats exteriors (3,0% a la zona euro), amb el conseqüent impacte negatiu sobre les exportacions. En paral·lel, el consum domèstic pot perdre dinamisme moderant el seu ritme de creixement. D’altra banda, el Banc Central Europeu, que entre els seus objectius hi ha el de no deixar que la inflació superi el 2%, pot modificar la seva política monetària expansiva, fent apujar els tipus d’interès. Internament, la negociació col·lectiva ja s’està veient afectada, amb l’acord d’uns salaris a l’alça, a la qual cosa cal afegir l’augment de despesa pública per l’actualització de les pensions i els sous dels funcionaris. Majors costos financers i costos salarials, en un context de tensions amb els preus de matèries primeres i components, deterioraran els marges empresarials, amb efectes indesitjables en l’activitat i en les inversions. A més, l’augment de la inflació fa perdre capacitat adquisitiva a les rendes familiars, que no disposen de gaires fórmules per compensar-la, alhora que perjudica el seu estalvi. Tot plegat frenarà la recuperació econòmica. Les previsions no són esperançadores, i s’anticipa un període de tardor hivern –que és quan es consumeix més electricitat i gas– difícil i un Nadal amb escassetat de productes pels problemes amb els aprovisionaments.