Mentre que el PSOE i el PP anunciaven ahir un acord per a la renovació de les altes institucions de l’Estat espanyol menys el poder judicial, un d’aquests òrgans, el Tribunal de Comptes (TCu), dinamitava possibles treves a Catalunya. La instructora de la causa contra l’independentisme català anunciava ahir que ha refusat admetre els avals del govern, a través d’un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF), per cobrir els 5,4 milions d’euros que reclama a 34 ex-alts càrrecs –entre els quals, els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva–, perquè considera, “de manera indiciària”, que els van malbaratar en la despesa pública de l’acció exterior entre els anys 2011 i 2017 en la promoció del dret d’autodeterminació de Catalunya.

Atès el possible refús del crèdit de la Generalitat, els principals afectats, com Albert Royo, ex-secretari general de Diplocat, van fer taxar els seus habitatges, el juliol passat, i ara cal saber si ERC, Junts i la Caixa de Solidaritat finalment els ajudaran a aportar aquests diners com s’havia mig emparaulat aquest estiu si no s’acceptaven els avals. Tot va quedar paralitzat, ja que el Tribunal de Comptes va demanar un informe sobre el crèdit de l’ICF a l’advocacia de l’Estat, la qual, al setembre, va refusar fer-lo adduint que ha estat part en aquest procés administratiu i podria provocar un conflicte d’interessos. L’advocacia, que ja va anunciar que ara se n’aparta en la fase d’enjudiciament ja que no té partides seves afectades, també va indicar que el fons de l’ICF està en vigor perquè no s’ha denunciat pas al Tribunal Constitucional.

L’expresident Mas va afirmar ahir que dipositarà el seu pis com a fiança, tal com va haver de fer en el procés del 9-N del 2014 al mateix TCu i que va poder alliberar amb aportacions dels ciutadans a la Caixa de Solidaritat per abonar 5,2 milions d’euros reclamats per la consulta, i que s’han de retornar a la Generalitat aviat.

“Dos anys després de la sentència, la persecució contra l’independentisme persisteix i s’intensifica. Ara, embargant-nos fins i tot les cases on viuen els nostres fills. Avui, més que mai: amnistia, referèndum i independència. Fins a la victòria!”, piulava l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras.

En la resolució, la instructora Esperanza García exposa que la jurisprudència del Tribunal Suprem fixa que “el principi d’indemnitat no empara actuacions que impliquin responsabilitat per dol o culpa greu”, comportament que atribueix als 34 càrrecs públics del govern català, ja que els considera responsables comptables, si bé de manera “indiciària”. I tot i que ara hauran de ser jutjats per aquests fets, dins del procediment del Tribunal de Comptes, ja se’ls requereix que aportin els 5,4 milions d’euros que considera malbaratats. Hi afegeix que el decret llei 15/2021 aprovat pel govern català “no empara les conductes doloses o marcades per actes fets amb negligència greu”.

Per tot això, la instructora acorda executar la liquidació i ordena l’embargament dels 5,4 milions d’euros, que de manera solidària han d’aportar entre tots els càrrecs públics. Es pot recórrer contra la resolució a la sala de justícia del TCu, però la instructora ja avisa que no atura l’execució per l’aportació dels avals.

Paral·lelament, la sala de justícia de la secció d’enjudiciament del Tribunal de Comptes va fer públic ahir que ha refusat els recursos de les defenses dels ex-càrrecs públics contra aquesta liquidació provisional, fet que els deixa a un pas de judici per aclarir si en són responsables comptables. El tribunal descarta que en aquest procediment s’hagi produït “indefensió” als investigats com denuncien els seus advocats. En concret, hi exposen que “no hi ha cap criteri objectiu ni justificació” sobre el fet que la despesa pública en acció exterior es consideri malbaratada, i denuncien que el TCu ha envaït competències del govern català. L’argument del TCu és que el govern no té competències per fer acció exterior que impliqui difondre el seu dret a l’autodeterminació, fins i tot fent xerrades. La sala també refusa l’argument que la Generalitat no se sent perjudicada ni demana cap rescabalament. L’acusació la mantenen la fiscalia i dues entitats unionistes.

A més, la sala descarta la reclamació de la defensa dels càrrecs d’ERC –exercida pel despatx Vallbé– perquè es consulti al Tribunal Constitucional si aquest procediment és anticonstitucional. Ni atén el cas d’Aleix Villatoro, del qual s’indica que ja ha hagut d’assumir 5,8 milions de fiança amb altres investigats per l’1-O en la causa penal del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i que se’l vol castigar doblement. El mateix exposa Albert Royo, que, a més del jutjat 13, ara també és investigat pel jutjat d’instrucció 18 per la mateixa feina, com Villatoro.