Si volem trobar exemples d’estratègies d’adaptació al canvi climàtic, podem trobar exemples interessants entre les comunitats agrícoles del Sahel africà, que han sabut emmotllar-se a la nova gran variabilitat estacional i a l’increment de les temperatures, com reflecteix un recent estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB.

Segons la recerca, realitzada per les investigadores de l’ICTA-UAB Anna Porcuna-Ferrer i Victoria Reyes-García juntament amb Faustine Ruggieri del CIRAD (França), durant l’últim segle, els agricultors Sereer de la regió de Fatick (Senegal) han hagut de fer front a quatre períodes climàtics diferents -amb variacions en les precipitacions, temperatura i vents- en què van anar modificant la varietat de conreus per donar resposta al canvi climàtic, així com als canvis socioeconòmics i culturals del moment.

Dins d’una estratègia de diversificació de conreus, els Sereer, durant els períodes de sequera, ntrodueixen les varietats agrícoles de cicle curt, que necessiten menys temps per madurar. D’aquesta manera, no els afecta tant si l’època de pluges comença més tard i s’acaba abans. S’abandonen els cultius de varietats de cicle llarg, que es reintrodueixen en períodes en què la pluja és més abundant. Alternen així varietats de cicle curt i llarg de sorgo (Sorghum bicolor), mill perla (Pennisetum glaucum), cacauet (Arachis hypogaea) i fesols (Vigna unguiculate). Els agricultors Sereer identifiquen quatre períodes climàtics diferents des del 1900. El primer, fins al 1960, va estar marcat per una temporada de pluges llarga (de maig a novembre) amb precipitacions fortes i abundants, temperatures altes els mesos previs a les pluges i fredes als posteriors.

L’últim període descrit pels enquestats va començar el 2000 i encara està en curs. Segons els enquestats, les precipitacions s’han recuperat a nivells equivalents als anteriors a la sequera. La temporada continua sent curta, però la pluja és abundant i es distribueix uniformement en el temps. Els agricultors coincideixen que, en comparació amb la dècada de 1960, les temperatures són ara més càlides i hi ha més vent, cosa que relacionen amb la manca de la barrera natural que oferien els arbres. Els agricultors s’han adaptat a la menor durada de la temporada de pluges utilitzant eines accionades per animals que els permeten conrear superfícies més grans amb més rapidesa, cosa que augmenta les possibilitats d’obtenir una bona collita. La mida dels ramats no ha augmentat perquè totes les pastures accessibles estan ara conreades, i els arbres no es regeneren perquè l’ús d’eines de tracció animal, com ara sembradores i aixades, acaba amb els brots joves. Amb la recuperació de les pluges, els agricultors han recuperat varietats de cicle llarg, que avui dia conviuen als seus camps amb les varietats de cicle curt.

“Entendre com els agricultors Sereer utilitzen la diversitat de cultius per adaptar-se a les variacions climàtiques pot ser la base de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic que aborden les necessitats i les limitacions locals”, explica Anna Porcuna-Ferrer, coautora de l’estudi.