Jaume Giró està més que convençut que els comptes de la Generalitat per al 2022 superaran el tràmit parlamentari. “A Catalunya hi haurà pressupost: pressupost o pressupost”, va sentenciar ahir el conseller d’Economia i Hisenda al Parlament, parafrasejant el “referèndum o referèndum” del president Carles Puigdemont durant la qüestió de confiança del 2016.

El primer “pressupost” faria referència a l’escenari amb què de moment treballa Giró, que és que la CUP, “l’únic soci possible”, doni suport als comptes, o almenys s’abstingui. Però, si no és amb els anticapitalistes, que van permetre la investidura de Pere Aragonès, el segon “pressupost” faria referència a uns altres possibles companys de viatge: els comuns, que ja van aprovar els darrers comptes del govern JxCat-ERC i que, conegut el seu antagonisme amb Junts, posen com a condició seure a negociar directament amb Aragonès, o els socialistes, que no han parat d’oferir la seva abstenció independentment del que faci la CUP, que decidirà la seva posició en múltiples assemblees aquest cap de setmana.

La tranquil·litat de Giró, doncs, està fonamentada, fins al punt que el conseller va assegurar que, quan coneguin el contingut dels comptes, “no un, sinó diversos grups es plantejaran seriosament abstenir-se” en la votació.

De moment, el govern esperarà la decisió dels cupaires abans d’obrir converses amb ningú més. “La CUP ha estat i és l’únic soci possible amb el qual fins ara ens hem assegut a parlar”, va insistir Giró.

El conseller va entregar ahir a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la tauleta amb el projecte de llei acabat d’aprovar pel consell executiu. La mesa i la Junta de Portaveus es van reunir immediatament per admetre’l a tràmit. Posteriorment, en un gest inèdit, Giró va presentar públicament les línies mestres dels comptes en un acte a l’auditori de la cambra. En canvi, el govern no va aprovar ahir la llei d’acompanyament dels comptes, que inclou les mesures fiscals, ja que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya encara ha d’emetre el seu dictamen –probablement ho farà avui–, de manera que caldrà celebrar una reunió extraordinària de l’executiu, possiblement demà, per aprovar la norma.

Mentrestant, els catorze consellers començaran avui a comparèixer al Parlament per informar sobre el contingut del pressupost de cada departament i dels organismes i les entitats que en depenen, tal com estableix el reglament, que fixa que s’ha de fer dins dels primers set dies del termini de presentació d’esmenes a la totalitat, que acaba el dilluns dia 22, quan se celebrarà el debat. Es dona la circumstància que el mateix dilluns es preveu que acudeixi a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia el diputat de la CUP Pau Juvillà, que també és el secretari tercer de la mesa, per la qual cosa l’horari del debat s’ha ajustat a aquesta circumstància. La sessió començarà a les dues de la tarda i es preveu que s’allargui fins a la nit.

S’espera que els comptes es puguin aprovar dos dies abans de Nadal, si no és que algun grup els porta al Consell de Garanties Estatutàries, fet que n’endarreriria l’aprovació unes setmanes.

Tanmateix, Giró no concep que ningú faci aquest pas. “Si fos ells, em provocaria vergonya; si això es produeix, seria una maniobra de filibusterisme parlamentari, perquè no hi ha cap raó objectiva perquè això passi, no hi ha cap partida en el pressupost que pugui ser susceptible de ser portada al Consell”, va assenyalar el conseller, que ja avança que ho atribuiria a la recerca d’una “efímera notorietat en un parell de portades als diaris de Madrid”.

Arribats a aquest punt, Giró no pressuposa que la CUP plantegi una esmena a la totalitat. Considera que el projecte de llei inclou “moltes” de les reivindicacions dels anticapitalistes i no descarta tancar algun serrell més amb els cupaires demà o divendres, abans que acabin les seves votacions internes, ja que hi ha programats contactes. En aquest sentit, Giró va recordar que les partides socials concentren el 74,6% del pressupost, de manera que 3 de cada 4 euros corresponen a despesa social. En matèria d’habitatge, es preveu un impuls a les polítiques públiques amb un creixement de 400 milions d’euros respecte als comptes anteriors, fins als 750 milions, a més d’incrementar el tempteig i retracte per tal de contribuir a combatre la problemàtica dels desnonaments. D’aquesta manera, en un avís per a navegants cupaires, que reclamen fins a 1.000 milions, el conseller veu molt difícil augmentar encara més aquesta partida. “De tot això, se n’ha parlat amb la CUP, que coneix les limitacions econòmiques que tenim i les grans necessitats de conselleries com Salut, Educació i Drets Socials”, va assegurar.

Giró també va parlar específicament del compromís amb la CUP d’internalitzar el servei del 061 –“si arribem a un acord per al pressupost”– i va defensar que es tracta del “millor que, ara com ara, pot tenir Catalunya”. Així mateix, el president va anunciar dilluns des de Glasgow la creació d’una energètica pública, una llarga reivindicació de la CUP.

El govern descriu aquests comptes com els de la reactivació social i econòmica per deixar enrere la pandèmia i tornar als nivells de creixement anteriors. “No només són els més importants en magnitud, sinó sobretot en ambició; l’objectiu és que Catalunya torni a bategar com del 2014 al 2019, que el país pugui recuperar l’embranzida que teníem aleshores”, va desitjar.