És un sec­tor molt tra­di­ci­o­nal, en què durant molts anys no hi ha hagut una gran inno­vació, només els por­tals immo­bi­li­a­ris, i hi ha gent amb ini­ci­a­tiva que s’ha tro­bat amb molts micro­pro­ces­sos en què poden apor­tar valor amb la tec­no­lo­gia. També és veri­tat que entre aques­tes més de 400 empre­ses hi ha una mica de tot. La línia que separa el sec­tor immo­bi­li­ari del sec­tor finan­cer, el legal i l’asse­gu­ra­dor és molt prima.

Hi ha bàsica­ment tres opor­tu­ni­tats de donar un valor addi­ci­o­nal al sec­tor: el valor de cost, és a dir, que el cli­ent pot tenir el mateix ser­vei a un cost menor; el valor de pla­ta­forma, el fet de poder fer un seguit de ges­ti­ons en línia des de casa, i el valor d’experiència.

Les trans­for­ma­ci­ons gene­ren molt des­en­cant, pors i recels. És cert que els uns venen amb un aire de supe­ri­o­ri­tat pen­sant que l’orga­nit­zació tra­di­ci­o­nal és el pas­sat, men­tre que la gent del sec­tor, que les han vist de tots els colors, cre­uen que els nou­vin­guts no tenen ni idea del negoci. Nosal­tres estem a favor de cons­truir ponts. Crec fer­ma­ment que per fer front a aquesta quarta revo­lució indus­trial, els pro­ces­sos d’eco­no­mia col·labo­ra­tiva són els que real­ment tiren enda­vant els pro­jec­tes.

Cer­ta­ment. Bé, aquí a Tec­no­tra­mit hem pas­sat per totes les fases i a còpia de prova i error hem tro­bat un model que podríem ano­me­nar híbrid. Hi ha temes que has de fer a casa amb gent de la casa, que coneix el negoci, que té el suport de pro­fes­si­o­nals de fora amb una men­ta­li­tat pot­ser més glo­bal. També hem afe­git una altra capa: un sis­tema orbi­tal de mol­tes peti­tes com­pa­nyies tec­nològiques que donen ser­veis en aspec­tes con­crets. Són start-ups que for­men part d’aquest uni­vers que estan cobrint bé petits seg­ments en la cadena de valor.

Han de pas­sar mol­tes coses i sabem que cos­tarà molt. Venim d’un món lineal i pre­dic­tiu i anem cap a un més glo­bal i expo­nen­cial. O com­pas­ses el teu crei­xe­ment amb l’entorn o cor­res el risc de que­dar-te en un reducte molt petit i d’aca­bar des­a­pa­rei­xent. Per exem­ple, estem ani­mant els pro­fes­si­o­nals API que no es limi­tin al seu àmbit més local i que col·labo­rin amb pro­fes­si­o­nals d’altres llocs on hi hagi opor­tu­ni­tats.

A la Coru­nya o en altres parts del món. Si un API té l’actiu i l’altre el cli­ent i hi ha unes nor­mes i un àrbi­tre... És un exem­ple d’eco­no­mia col·labo­ra­tiva que a Cata­lu­nya està fun­ci­o­nant molt bé.

Efec­ti­va­ment. Tenim un mirall que és el sec­tor finan­cer que, a mesura que va aug­men­tar la cul­tura finan­cera de la població, ha sofis­ti­cat el catàleg de pro­duc­tes que ofe­reix. Està pas­sant el mateix amb el sec­tor immo­bi­li­ari. Lògica­ment no pots com­prar una nau logística o un coworking, però sí tenir una par­ti­ci­pació en un ins­tru­ment d’inversió com ara un crowd­fun­ding o una socimi. És un procés natu­ral: a mesura que el sec­tor ha cedit en rigi­desa, ha aug­men­tat la com­ple­xi­tat. S’estan sofis­ti­cant els actius i els ins­tru­ments per inver­tir-hi s’està demo­cra­tit­zant.

Afe­geix més difi­cul­tat. Les lleis sem­pre estan sub­jec­tes a ser poli­des, però l’estruc­tura d’un marc jurídic ha de ser esta­ble. No pot can­viar en funció del color del par­tit polític que hi hagi al govern. En aquest país, però, ens hem acos­tu­mat a pren­dre deci­si­ons fona­men­tals que s’hau­rien de fer de manera estruc­tu­ral, a moure-les con­jun­tu­ral­ment. En el cas de l’habi­tatge, a part del com­po­nent econòmic hi ha un com­po­nent social impor­tantíssim, que és el més emo­tiu i el que genera vots. La llei de l’habi­tatge que pre­para el govern de Pedro Sánchez és un clar exem­ple d’una norma pen­sada des d’un punt de vista con­jun­tu­ral i no estruc­tu­ral i no és bo per a ningú, perquè genera inse­gu­re­tat, i els diners fugen de la inse­gu­re­tat. Si volem ser un pol d’atracció econòmic hi ha d’haver unes regles esta­bles, no pas rígides, que en un entorn de canvi expo­nen­cial es puguin anar polint.

I tant! Però cal volun­tat de diàleg. El que no pots fer és legis­lar d’esquena al sec­tor, que és el que s’ha fet, tant a Cata­lu­nya com a Espa­nya. Hi ha un pro­blema real que és d’accés a l’habi­tatge per a certs col·lec­tius de la població. Això no ho dis­cu­teix ningú, però hi pot haver dife­rents recep­tes. Ara bé, si només escol­tem una de les part, la decisió serà esbi­ai­xada. Quan ens hem asse­gut amb l’admi­nis­tració, hem tro­bat solu­ci­ons. L’incen­tiu fis­cal al pro­pi­e­tari podria ser una bona solució, per exem­ple.