Preus i salaris: una qüestió d’expectatives

A finals d’octu­bre es van pre­sen­tar els resul­tats de l’Enquesta de població activa cor­res­po­nents al ter­cer tri­mes­tre del 2021: tant per a Cata­lu­nya com per al con­junt de l’Estat les dades rela­ti­ves als nivells d’ocu­pació van ser molt posi­ti­ves, ja que en tots dos casos es van recu­pe­rar els nivells pre­vis a la pandèmia. Ara bé, aquesta dada va que­dar eclip­sada per la publi­cació del valor avançat de la taxa d’inflació intera­nual per al mes d’octu­bre, que s’ha situat en un 5,5%. Es tracta d’un valor no obser­vat en els últims 20 anys i que s’explica bàsica­ment pel fort aug­ment dels preus de l’ener­gia, que ha afec­tat de manera gene­ra­lit­zada tots els països de la zona euro.

Sem­bla men­tida que fa només uns mesos una de les pre­o­cu­pa­ci­ons del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) fos el risc de deflació. Ara hem pas­sat a l’altre extrem. Fa només unes set­ma­nes, The Eco­no­mist va publi­car un arti­cle amb un titu­lar molt pro­vo­ca­tiu, però molt encer­tat: Does anyone actu­ally unders­tand infla­tion? (algú entén real­ment la inflació?). A l’arti­cle es repas­sen con­tri­bu­ci­ons recents sobre quin és el paper de les expec­ta­ti­ves dels agents econòmics a l’hora de deter­mi­nar l’evo­lució de la inflació i sobre quina capa­ci­tat tenen real­ment els bancs cen­trals per inci­dir sobre aques­tes expec­ta­ti­ves. Crec que aquest és un aspecte clau en el con­text actual. En la dar­rera decisió de política monetària adop­tada pel BCE el 28 d’octu­bre, aquest orga­nisme encara aposta perquè les des­vi­a­ci­ons en la taxa d’inflació res­pecte al valor objec­tiu del 2% seran tran­sitòries i que, per tant, no cal fer cap canvi en l’estratègia actual. Tindrà sufi­ci­ent cre­di­bi­li­tat el BCE per evi­tar que les ten­si­ons infla­ci­o­nis­tes vin­cu­la­des a l’evo­lució del preu de l’ener­gia no es tras­lla­din a la resta de l’eco­no­mia a través de l’aug­ment dels sala­ris? La nego­ci­ació serà molt més difícil que altres anys, no només perquè les empre­ses inten­ta­ran man­te­nir els seus mar­ges davant l’aug­ment de cos­tos i els tre­ba­lla­dors/es inten­ta­ran mini­mit­zar la seva pèrdua de poder adqui­si­tiu després d’un període molt difícil per a totes dues parts, sinó també per l’ele­vada incer­tesa del moment. Aquí és on crec que és impor­tant recor­dar una dada: des que el BCE és el res­pon­sa­ble de la política monetària, la taxa d’inflació de la zona euro s’ha situat en un valor mitjà de l’1,7% (un 1,9% a Espa­nya). Pot­ser li hem de fer con­fiança.