Amb l’arribada de la sisena pròrroga dels ERTO amb el RDL 18/2021, de 28 de setembre, vigent fins al 28 de febrer del 2022, s’ha perllongat novament la vigència de dues restriccions a les extincions contractuals: la mal anomenada “prohibició d’acomiadar” i el compromís de manteniment d’ocupació. Tot això dins d’una norma poc precisa, amb la consegüent inseguretat jurídica que això provoca dins el teixit empresarial de l’Estat.

Si bé el compromís de manteniment d’ocupació només s’aplica a aquelles empreses que hagin estat afectades per un ERTO vinculat amb la covid-19 i s’hagin beneficiat de les exoneracions de cotitzacions de Seguretat Social associades, la limitació a l’extinció de contractes s’aplica a totes les empreses, amb independència de la seva activitat i de si han estat o no afectades per un ERTO.

Aquesta “prohibició d’acomiadar” no es tracta en realitat d’una prohibició, sinó més aviat d’un impediment a les empreses de justificar els acomiadaments –tant individuals com col·lectius– basant-se en la concurrència de força major o causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives (ETOP) directament vinculades amb la covid-19. D’ençà que la limitació va entrar en vigor amb l’art. 2 del RDL 9/2020, l’ambigüitat de la norma ha comportat discrepàncies interpretatives per part dels òrgans judicials, fet que ha exigit als empresaris extremar la precaució abans de dur a terme extincions contractuals.

La salvaguarda d’ocupació, per la seva part, neix amb la DA 6a del RDL 8/2020 i es tracta, en síntesi, d’un compromís de caràcter nominatiu que obliga a conservar els contractes d’aquells treballadors afectats per un ERTO respecte dels quals l’empresa s’hagi beneficiat de l’exoneració de quotes a la Seguretat Social. Aquest compromís haurà de mantenir-se per un període de sis mesos des de la data de reincorporació al treball efectiu dels treballadors afectats, inclús quan la reincorporació tingui caràcter parcial o només afecti una part de la plantilla.

Ara bé, aquelles empreses que optin per acollir-se a les noves exoneracions per aplicació dels nous ERTO aprovats al RDL 18/2021 hauran de respectar un nou període de sis mesos addicional de manteniment d’ocupació. Per les empreses que ja estiguessin afectades per un –o més d’un– període de manteniment previ, l’inici d’aquest nou període es computarà des de la finalització del compromís adquirit amb anterioritat.

La conseqüència de l’incompliment és extremadament onerosa per a l’empresa, obliga a retornar la totalitat de les exoneracions percebudes –i no només les aplicades respecte del treballador pel qual s’incompleixi– a més del recàrrec del 20% i els interessos generats fins a la data de devolució.

Cal indicar que el legislador eximeix d’aquest deure de manteniment de plantilla aquelles empreses en què concorri un risc de concurs de creditors en els termes de la normativa concursal.

De manera que, malgrat que el marc normatiu vigent no és favorable a les extincions i que les possibilitats de les empreses d’adaptar els recursos a les circumstàncies concurrents han quedat molt limitades, el cert és que no estan totalment impedides a la realització d’acomiadaments individuals o col·lectius, sempre que obeeixin a causes disciplinàries o a causes ETOP que no estiguin vinculades amb la covid-19.

El que és clar és que les empreses no han de perdre de vista aquestes restriccions, ja que, mentre es mantinguin vigents, l’extinció de contractes de treball portarà aparellada l’assumpció de veritables riscos per a l’economia de l’empresa.