Catalunya no es pot quedar sense pressupost per al 2022 perquè de la seva aprovació “depèn l’arribada de fons europeus”. “Estem davant d’una oportunitat que potser no torna a passar”, assegurava ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Amb aquesta pressió i les ultimes cessions del govern, la CUP celebra aquest cap de setmana les assemblees territorials en què els membres del grup parlamentari explicaran l’última proposta de l’executiu, que es va fer oficial dijous a la nit. Després del debat, dilluns votaran si es decanten o no per presentar una esmena a la totalitat al pressupost. Una possibilitat, però, que podria incloure la demanda de les bases a continuar negociant i retirar a l’ultim moment l’esmena a la totalitat en el ple del dia 22. Dimarts al migdia donaran a conèixer els resultats.

L’última oferta dels d’Aragonès estava dirigida a un dels punts més conflictius, els macroprojectes del Hard Rock a Vila-seca i Salou, i els Jocs Olímpics del Pirineu. La portaveu del partit, Marta Vilalta, assegurava ahir que els últims documents intercanviats amb la CUP són “útils, ambiciosos i fan passos endavant”. Vilalta reiterava que en el cas del projecte Hard Rock no es destinarà “ni un sol euro públic” al projecte, ja que consideren que “no és el model” que defensen per al territori. De fet, el govern preveu recuperar els 120 milions “al moment” i així es fa explícit a través d’una disposició addicional. Fonts de la CUP, però, creuen que això no suposa que es retiri el projecte ni que hi hagi el compromís de canviar el pla urbanístic, sinó que el govern confia en la inversió privada i que, per tant, no hi haurà de posar diners.

Més polèmica ha estat la decisió del govern de retirar les acusacions contra les persones que es van manifestar durant la investidura fracassada de Carles Puigdemont. Ahir mateix, els acusats acusaven el Departament d’Interior, en mans de Junts en l’anterior legislatura, de ser els actors de la repressió amb acusacions pels delictes de desordres i atemptat, no pas per lesions a mossos, que obligaria la Generalitat a actuar. “S’haurien d’haver retirat com a mínim fa un any; si no ho han fet és per interès partidista”, asseguren en un comunicat.