El govern no convenç la CUP, que arrenca el debat pressupostari sense acord

Cata­lu­nya no es pot que­dar sense pres­su­post per al 2022 perquè de la seva apro­vació “depèn l’arri­bada de fons euro­peus”. “Estem davant d’una opor­tu­ni­tat que pot­ser no torna a pas­sar”, asse­gu­rava ahir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès. Amb aquesta pressió i les ulti­mes ces­si­ons del govern, la CUP cele­bra aquest cap de set­mana les assem­blees ter­ri­to­ri­als en què els mem­bres del grup par­la­men­tari expli­ca­ran l’última pro­posta de l’exe­cu­tiu, que es va fer ofi­cial dijous a la nit. Després del debat, dilluns vota­ran si es decan­ten o no per pre­sen­tar una esmena a la tota­li­tat al pres­su­post. Una pos­si­bi­li­tat, però, que podria incloure la demanda de les bases a con­ti­nuar nego­ci­ant i reti­rar a l’ultim moment l’esmena a la tota­li­tat en el ple del dia 22. Dimarts al mig­dia dona­ran a conèixer els resul­tats.

L’última oferta dels d’Ara­gonès estava diri­gida a un dels punts més con­flic­tius, els macro­pro­jec­tes del Hard Rock a Vila-seca i Salou, i els Jocs Olímpics del Piri­neu. La por­ta­veu del par­tit, Marta Vilalta, asse­gu­rava ahir que els últims docu­ments inter­can­vi­ats amb la CUP són “útils, ambi­ci­o­sos i fan pas­sos enda­vant”. Vilalta rei­te­rava que en el cas del pro­jecte Hard Rock no es des­ti­narà “ni un sol euro públic” al pro­jecte, ja que con­si­de­ren que “no és el model” que defen­sen per al ter­ri­tori. De fet, el govern pre­veu recu­pe­rar els 120 mili­ons “al moment” i així es fa explícit a través d’una dis­po­sició addi­ci­o­nal. Fonts de la CUP, però, cre­uen que això no suposa que es retiri el pro­jecte ni que hi hagi el com­promís de can­viar el pla urbanístic, sinó que el govern con­fia en la inversió pri­vada i que, per tant, no hi haurà de posar diners.

Més polèmica ha estat la decisió del govern de reti­rar les acu­sa­ci­ons con­tra les per­so­nes que es van mani­fes­tar durant la inves­ti­dura fra­cas­sada de Car­les Puig­de­mont. Ahir mateix, els acu­sats acu­sa­ven el Depar­ta­ment d’Inte­rior, en mans de Junts en l’ante­rior legis­la­tura, de ser els actors de la repressió amb acu­sa­ci­ons pels delic­tes de desor­dres i atemp­tat, no pas per lesi­ons a mos­sos, que obli­ga­ria la Gene­ra­li­tat a actuar. “S’hau­rien d’haver reti­rat com a mínim fa un any; si no ho han fet és per interès par­ti­dista”, asse­gu­ren en un comu­ni­cat.