Política

El ‘xaman de QAnon’, condemnat a 41 mesos de presó per l’assalt al Capitoli

El jutge es creu el penediment de Chansley però considera que el delicte és tan “greu” que no se li pot aplicar una pena menor

És la segona sentència més alta contra els imputats en els fets del passat 6 de gener

Jacob Chans­ley, l’home que va par­ti­ci­par en l’assalt al Capi­toli dels Estats Units amb un bar­ret amb banyes de bisó, ha estat con­dem­nat aquest dime­cres a 41 mesos de presó –tres anys i cinc mesos- per un tri­bu­nal fede­ral.

“El que vostè va fer va ser ter­ri­ble”, ha afir­mat aquest dime­cres el jutge Royce Lam­berth, d’una cort fede­ral del Dis­tricte de Colum­bia durant la vista per a lle­gir la sentència. Mal­grat opi­nar que els remor­di­ments expres­sats per Chans­ley són genuïns, Lam­berth ha subrat­llat que el delicte comès per l’ano­me­nat xaman de QAnon és tan “greu” que no jus­ti­fica una sentència menor.

En l’audiència, l’acu­sat ha expli­cat al jutge que es va equi­vo­car en entrar en el Capi­toli: “No tinc excu­ses”. L’acu­sat ha reco­ne­gut que el seu com­por­ta­ment aquell dia va ser “inde­fen­sa­ble”.

Al setem­bre Chans­ley, ori­gi­nari d’Ari­zona, es va decla­rar cul­pa­ble pel càrrec d’haver obs­truït un pro­ce­di­ment ofi­cial durant una sessió del Congrés el pas­sat 6 de gener, quan va tenir lloc l’assalt al Capi­toli. Amb aquesta decla­ració de cul­pa­bi­li­tat, que forma part d’un acord amb la fis­ca­lia, Chans­ley ha accep­tat una pena reco­ma­nada d’entre 41 i 51 mesos de presó, de la qual se li des­comp­tarà el temps que ja ha pas­sat a la presó, on va ingres­sar el pas­sat 9 de gener. La fis­ca­lia havia sol·lici­tat una sentència per a Chans­ley de 51 mesos de presó. Durant la vista d’aquest dime­cres, el fis­cal ha mos­trat un vídeo de l’acu­sat cri­dant dins de la seu del Congrés i insul­tant als legis­la­dors.

Adepte a les teo­ries cons­pi­ra­ti­ves del movi­ment Qanon, Chans­ley es va con­ver­tir en l’assal­tant més mediàtic del Capi­toli, ja que ho va fer ves­tit de xaman i amb un bar­ret de pell i banyes de bisó. A més, va arri­bar a asseure’s en la cadira del pre­si­dent del Senat.

Tres dies després va ser detin­gut i des d’ales­ho­res ha estat entre rei­xes, encara que l’interès mediàtic per ell no ha min­vat. Sobre­tot quan va exi­gir que li ofe­ris­sin men­jar orgànic a la presó es va negar a men­jar durant nou dies fins a acon­se­guir-ho.

El depar­ta­ment de Justícia sosté que Chans­ley va ser una de les pri­me­res 30 per­so­nes que van entrar en el Capi­toli, i que després van ser segui­des per cen­te­nars. La torba de segui­dors del lla­vors pre­si­dent dels Estats Units, Donald Trump (2017-2021), va acon­se­guir inter­rom­pre durant unes hores la sessió con­junta de totes dues cam­bres del Congrés que se cele­brava aquest dia per a rati­fi­car la victòria en els comi­cis pre­si­den­ci­als de novem­bre de 2020 de l’actual man­da­tari, el demòcrata Joe Biden.

Fins ara, més de 600 per­so­nes han estat impu­ta­des en tri­bu­nals fede­rals per l’assalt al Capi­toli.  La sentència con­tra Chans­ley segueix a la dic­tada la set­mana pas­sada pel mateix jutge con­tra un home que va col­pe­jar a un poli­cia durant l’assalt al Capi­toli, el qual també ha estat con­dem­nat a 3 anys i 5 mesos de presó. Aques­tes dues són les penes més altes orde­na­des fins al moment con­tra impu­tats pels fets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.