Venda per internet.

Ni s’han plantejat obrir un e-commerce d’Amazoonia: “Perquè els preus que ens fan els proveïdors dels productes ja són més alts que els que pots veure a la xarxa. En aquest sector, hi ha grans empreses amb les quals no podem competir.”

La fi del confinament va augmentar el nombre d’animals provinents de protectores i es van disparar les visites al veterinari: “Però després de l’estiu hem vist que la prevenció en la salut dels animals ha anat caient, i per festes encara es relaxarà més perquè la gent està pendent d’altres coses”, diu la Sònia.

El comerç a través d’internet no és l’únic que amoïna els propietaris d’Amazoonia. També el preu de la llum, “totalment disparat”: “Ens obligarà a repercutir-lo en els preus. Això pot fer tancar moltes botigues, amb la qual cosa l’estructura i el disseny dels barris quedaran afectats. No és just.”

Aquests tres exemples indiquen que la situació en què es troba el comerç de proximitat és ben diferent segons el sector al qual pertany i el barri on està ubicat. La postpandèmia i la incertesa permanent per la possibilitat de noves onades descontrolades de la covid no acaben de treure el neguit en els consumidors. Tanmateix, es percep que s’està disposat a celebrar un Nadal ben diferent al de l’any passat, amb múltiples restriccions. Per tant, es respira optimisme. El president de la patronal PIMEC Comerç, Alex Goñi, assegura: “Després de dos anys, ja comencem a tenir una mica d’experiència a capejar la pandèmia.”

Segons una consulta feta per PIMEC Comerç a tots els seus socis, just abans del Black Friday, les vendes per aquesta campanya i la de Nadal s’esperen iguals (39,41%) o millors (40,68%) que les de l’any passat. Els comerços dels sectors de restauració i hostaleria, i no alimentari, preveuen que les vendes de Nadal siguin millors respecte a l’any anterior, mentre que els d’alimentació i begudes, i de serveis, creuen que seran similars a les del 2020.

Tot i que es fa difícil de determinar una xifra de vendes fiable durant el passat Black Friday –hi ha hagut càlculs del tot contradictoris entre si–, un percentatge cada vegada més nombrós de comerciants, que en la consulta feta per PIMEC Comerç arriba al 35,37%, asseguren que no els afecta de cap manera. Això tenint en compte que el 45,93% van dur a terme descomptes o promocions i que el 54,07% van assegurar que no en faria. El percentatge d’establiments que el 2019 es van afegir a la campanya del Black Friday es va situar en el 54,81%. Alhora, els comerços consultats asseguren que el consumidor no ha anticipat les seves compres nadalenques. Així doncs, la tendència és ben clara.

Black friday.

La patronal espera que no s’imposi el passaport covid per entrar als establiments. “Als petits comerços ens faria fer de vigilants, i no tots tenen personal per dedicar-lo a aquesta tasca”, afirma. Però admet que s’acceptaria davant la possibilitat d’un nou tancament.

“La covid ha fet mal. A principis de la pandèmia va tancar un 30% del comerç. Ara, a les acaballes d’any, estem en un 3% d’establiments que s’han quedat pel camí”, explica Goñi, que assegura que, malgrat la situació, “el comerç està optimista”: “Ara queda recuperar el turisme per tornar a xifres prepandèmia. Perquè esperàvem una bona arrencada aquest estiu, que no hem tingut.”

La venda per internet preocupa i la patronal ho percep diferent del fet que els establiments tinguin un web “com un aparador on s’ensenya el que tens i a què et dediques; però, fer venda per la xarxa, això ja és una altra cosa a la qual no tothom té accés”. I assegura que el nivell de digitalització del sector és més que correcte: “La pandèmia ha fet avançar en aquest terreny i gràcies a això molts van poder continuar amb el negoci durant el confinament i la retallada en horaris comercials.”

A David Sánchez, president de Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar del retail, li preocupa que encara hi ha empreses sòcies que no han rebut els ajuts directes. Creu necessari millorar la fiscalitat i la reordenació del territori per no provocar competència deslleial entre els diferents operadors que venen a través d’internet. Sánchez reclama a l’administració saber en quin moment es troba la implementació de les APEU i l’estat dels fons europeus Next Generation.

Situació feble.

Les vendes dels establiments socis han anat recuperant-se al llarg de l’any, i van arribar al novembre passat a un increment del 7,2% de les vendes respecte al mateix mes del 2019. Segons l’indicador mensual que elabora Comertia, la tendència sembla que ha agafat el camí a l’alça, almenys per al 61% de les empreses que formen part de l’associació. La restauració va ser el sector que més va facturar al novembre, seguida d’oci-cultura i moda. Tot i que la majoria (78%) està d’acord amb la implementació del certificat covid a la restauració i l’oci, el 13% dels socis creu que es tracta d’una mesura que no és coherent respecte a altres entorns i que s’hauria d’ampliar a l’educació, la sanitat i l’accés al transport públic.

La campanya del Black Friday va fer incrementar les vendes entre els socis un 16,5% respecte a la del 2019. Ara bé, de cara al pont de la Puríssima, la previsió del 51% dels establiments adherits era mantenir-les i tan sols un 23% consideraven que serien bones. I les perspectives per a la campanya de Nadal són molt menys optimistes perquè es pateix per l’arribada de la nova variant de la covid i problemes amb els subministraments. Tot i això, el 40% dels socis de Comertia creu que podrà mantenir estables les seves vendes, malgrat que tots destaquen que perquè això passi és important que el turisme retorni abans a xifres prepandèmiques.

La venda a internet de les marques de l’associació va augmentar de mitjana un 149% el novembre passat, respecte al mateix mes del 2019, i duplica les efectuades l’octubre passat. El sector de la moda lidera aquestes vendes, seguit de la restauració, l’automoció i serveis, la llar, l’alimentació i l’oci-cultura.

La percepció que el 2021 ha estat un any de recuperació per al comerç és compartida pel conjunt del sector, però què s’espera del 2022 ja no ho és tant. Per a Joan Carles Calbet, president de RetailCAT i director general d’Electrodomèstics Calbet, predomina el sentiment d’incertesa.

“Estem millor del que estàvem però encara hi ha molts núvols negres a l’horitzó: l’increment dels contagis en plena campanya de Nadal i la situació econòmica postpandèmia, que pot ser pitjor que la provocada per ella, com la manca de subministraments, l’increment de preus i de cost de l’energia, i l’augment de la inflació. Aquestes són amenaces grosses per al sector de cara a l’any vinent”, assegura Calbet. “Estic convençut que el Nadal el salvarem però, de cara a l’any vinent, tinc molts dubtes.”

L’increment del preu de la llum és una de les qüestions més preocupants per al sector, sobretot de cara al 2022. “L’augment del cost s’haurà d’acabar repercutint en els preus dels productes i això afectarà els consumidors, però és un cost que no es pot assumir. A hores d’ara ja hem duplicat el rebut de la llum”, explica Calbet. La situació en general té prou amoïnat el sector, sobretot si posa la vista en l’horitzó.

El president de RetailCAT anuncia que el sector es reunirà aviat amb la direcció general de Comerç del govern català per establir un pla d’acció per a aquesta legislatura: “Hem de posar ordre en l’àmbit normatiu, regular temes com ara la venda per internet i recuperar les competències perdudes.” La posada en marxa de les APEU també és un tema que formarà part de l’ordre del dia d’aquesta trobada: “Tenim tota la normativa aprovada i el vistiplau de Madrid. Ara s’han de determinar quines seran les primeres APEU que es formaran, que s’haurien de posar en marxa l’any vinent, i els ajuts que oferirà la Generalitat per implementar-les.”

El Parlament de Catalunya va aprovar el desembre de l’any passat la llei de les àrees de promoció econòmica urbana (APEU), que té com a objectiu assentar les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial o de serveis.

Amb les APEU, que tenen l’origen en el model anglosaxó dels business improvement districts (BIDS), es vol dinamitzar comercialment les zones urbanes a través d’inversions i actuacions finançades en gran part per les aportacions obligatòries de propietaris i llogaters de negocis amb accés directe a la via pública.

Amb aquest nou model comercial, es deixa enrere l’associacionisme comercial, basat en aportacions voluntàries dels integrants i les subvencions públiques. En el cas de Barcelona, segurament seran els eixos de Sant Andreu i el Born els que conformaran les dues primeres APEU de la ciutat, ja que els seus projectes estan molt avançats.

La pandèmia ha colpit el comerç, però el que ha pogut resistir ara respira amb tranquil·litat continguda. Les pitjors previsions no s’han complert i fins i tot hi ha hagut regeneració del teixit comercial arreu del país. “Que n’hi hagi és vital, perquè si no n’hi ha el teixit comercial mor”, assegura David Nogué, fundador i CEO de l’observatori econòmic Eixos.

Rotació.

Segons el CEO d’Eixos, “l’emprenedor va fer una lectura molt eficient i ràpida de la situació, i això ha ajudat a mantenir altres negocis”. En canvi, la regeneració del teixit comercial no s’ha produït en zones on ja patien certa desertització abans que esclatés la pandèmia. “En aquestes àrees i en altres no prou allunyades dels eixos comercials principals, la pandèmia no ha fet revertir la situació i no han millorat gens”, puntualitza Nogué.

Tanmateix, quant a ocupació comercial, els eixos comercials principals de les ciutat s’ha mantingut durant la pandèmia, “gràcies també al fet que els lloguers de locals situats en carrers principals es van poder renegociar i inclús van baixar molt de preu, fet que va afavorir la rotació de negocis, que es va situar entre el 20% i el 25%, amb percentatges més alts en els eixos considerats prime”, afirma Nogué. Segons ell, però, “les dades s’han d’agafar amb pinces perquè ja veurem què passa quan vencin els ICO o s’acabin les carències dels lloguers. Si continua la rotació, els resultats no seran una catàstrofe”.

Tot feia pensar que la pandèmia i el confinament impulsarien fins a l’extrem les compres per internet i es mantindrien, i també que l’estalvi que havia produït aquesta situació en les famílies abocaria a la despesa desenfrenada en el moment en què es reprengués la nova normalitat. Doncs no ha estat ben bé així. Segons l’enquesta d’hàbits de compra i consum corresponent al 2021, presentada l’1 de desembre per la MPAC (Taula de Participació d’Associacions de Consumidors, en les seves sigles en castellà) i en la qual han participat 3.500 famílies de tot l’Estat, tan sols el 7% dels consumidors han mantingut les seves compres a través de la xarxa i, d’altra banda, només un 38% podria fer front a tres mesos de despeses si desaparegués la seva principal font d’ingressos.

Tot i això, la tendència de compra dels consumidors continua el procés de canvi que ja s’havia iniciat abans de propagar-se la pandèmia i s’hi han afegit nous trets. Com indica Calbet: “La pandèmia ens ha fet una mica més europeus pel que fa a horaris. Ara veiem que el consumidor ha avançat les compres de tarda i inclús, en alguns sectors, han notat que el dissabte ja no és tan bon dia com ho era abans. Creiem que això passa perquè el comerç va estar obligat a tancar els dissabtes dels mesos de gener, febrer i març d’enguany i molts clients ja es van acostumar a aquest canvi i l’han incorporat.”

En aquest sentit, per Calbet també ha tingut incidència el fet que el teletreball ha continuat en moltes empreses, si no completament sí alguns dies a la setmana, “i això fa que el consumidor pugui distribuir millor el temps que dedica a les compres”.

La pandèmia, segons David Riudor, cofundador de Goin, aplicació mòbil d’estalvi i inversió, “ha fet que el consumidor s’hagi adaptat a les circumstàncies i els seus hàbits de compra no han canviat tant respecte als anys precovid. Es va estalviar molt més durant el confinament perquè no es podia gastar en gairebé res, però també es va invertir molt més. Per exemple, van incrementar-se les compres de criptomonedes. Tanmateix va ser un fet circumstancial i ara ja es torna a fer despesa en vehicles, viatges i oci, inclús més que abans de la pandèmia”.

Segons anàlisis realitzades per l’equip de Goin, comparant percentatges de l’any 2020 amb l’anterior, els estalvis van créixer un 68%, la venda de vehicles va caure un 26%, com també ho van fer els viatges, en un 42%, i les despeses en compres, en un 47%. En canvi, durant aquest any respecte al 2020, els estalvis han caigut un 43%, mentre que ha augmentat en un 114% la venda de vehicles, un 56% els viatges i un 451% la despesa en compres.

I mentre el comerç intenta adaptar-se, segons Riudor, el segment que veurem créixer molt serà el del luxe, “que no ha patit gens durant la pandèmia i inclús hi va haver marques que van augmentar els preus per oferir un extra d’exclusivitat en un moment difícil. El resultat va ser que la demanda d’aquests productes es va incrementar força”.

Per Riudor, la campanya de Nadal “anirà bé, però patirà el comerç físic”. Segons ell, durant la pandèmia, “el consumidor es va acostumar a comprar en línia, sobretot perquè els preus són més econòmics i els canvis o retorns dels articles són molt senzills. I amb això el comerç físic no pot competir”. Per evitar-ho, recomana als comerciants “incorporar el més aviat possible l’omnicanalitat perquè la botiga física només es farà servir per mirar, tocar, emprovar, pagar i que t’ho enviïn a casa, o bé després de mirar, tocar i emprovar compraràs a través de la xarxa. Per tant, la botiga física ha de ser-hi però no per tenir estoc de productes”.

I així enceta un altre àmbit que implica el comerç però també els consumidors i el conjunt de les ciutats: la mobilitat. “La logística s’ha de facilitar però tal com es fa ara no és viable per al bon funcionament de les ciutats ni per a la sostenibilitat”, assegura Riudor. Segons ell, el transport elèctric d’última milla té en això molt a dir: “Els camions es quedaran a la perifèria de les ciutats i seran els transports més petits i elèctrics, com ara petites camionetes, cotxes i bicicletes amb calaixos per al transport de paqueteria incorporats, els que faran arribar els productes als consumidors que viuen en entorns urbans.”

La compra en línia ha avançat quatre o cinc anys respecte a altres mercats en aquest període pandèmic, “a més d’afegir-hi generacions que mai hauríem pensat que comprarien per internet”, assegura Adrián Pena, CEO de Deelivers, empresa amb seu a Vigo, i una de les més rellevants de l’Estat en logística inversa.

Les devolucions són la pedra a la sabata de la logística pel cost que suposa en temps i personal que s’ha de destinar. Deelivers, que té un hub urbà a Barcelona i un equip de treball, i també opera a Reus, Tarragona i Lleida, a més de ser a 36 ciutats de l’Estat i a Lisboa, treballa amb riders contractats. Proposa el repartiment o recollida de la comanda en franges d’una hora i en llocs concrets, que se li pregunten al client a través d’un missatge al mòbil. El sistema informàtic de Deelivers s’integra al web del client i s’encarrega de la logística.

“Solucionar l’última milla és el primer pas de l’estratègia d’un e-commerce: entregues ràpides, centralització de magatzems urbans i sostenibilitat”, explica. A més, puntualitza: “No podem pretendre que aquests serveis siguin gratuïts. El consumidor també ha de ser corresponsable.”