El dia de Sant Esteve del 2020, la Sandra, després del dinar amb la família a Vilassar de Mar, va sortir dient que anava a fer una caminada. Fa un any i no s’ha sabut res més de la dona, que va ser captada només per una càmera quan caminava pel carrer en direcció cap al mar. La família no ha rebut cap informació que els ajudi a saber què va passar amb la Sandra, i els Mossos, passades les primeres setmanes, tampoc els han tornat a contactar per informar-los de com van les investigacions. Fa un any que està desapareguda i no hi ha cap rastre de la Sandra.

Eren pels volts de les cinc de la tarda del dia de Sant Esteve de l’any passat quan la Sandra Culi, de 44 anys, va traspassar el portal de l’edifici on resideix la seva sogra a Vilassar, on passava les festes de Nadal. Duia roba esportiva de color negre i una motxilla d’un verd llampant, amb les claus, el DNI i una petita quantitat de diners. Una càmera d’un habitatge que fa cantonada entre el carrer Colom i el carrer del Mont la va captar. Anava en direcció cap al mar. Per intentar seguir-li la pista, els Mossos van rastrejar altres càmeres que hi havia en la presumible ruta de la Sandra fins al passeig marítim, que es considera el seu destí més probable. Van anar a recollir les cintes de les càmeres de seguretat del Club Nàutic de Vilassar, que enfoquen cap a la sorra i el mar. Però la Sandra no apareixia en les imatges ni ningú del Club recordava haver-la vist. El pas subterrani que travessa les vies al costat del Club Nàutic no té càmeres, però sí que en té la boca del pas subterrani a tocar del museu, potser la ruta més lògica venint del carrer del Mont com feia la Sandra. Però aquí tampoc hi va haver sort. Aquestes càmeres són municipals però, tot i el rètol que les anuncia, no funcionen. També es van rastrejar les càmeres de l’estació de Vilassar amb resultat negatiu. La Sandra no havia pujat a cap tren. I, com que va deixar el mòbil a casa de la seva sogra, no es va poder seguir el rastre per la geolocalització del telèfon.

Es van fer batudes amb voluntaris i emergències i ho van rastrejar tot vora mar i zones boscoses a l’entorn de Vilassar i pobles veïns. Quatre dies després de la desaparició va sortir un bri d’esperança quan un grup de voluntaris van dir que havien sentit un crit de dona a la pedrera del Tercio de Teià, una antiga zona d’extracció de pedra. Els rastrejadors van dir que quan hi van arribar van cridar “Sandra” i els va respondre un crit esquerdat de dona que semblava que provenia d’algun forat de l’antiga pedrera, una zona freqüentada per senderistes que es troba a uns 9 quilòmetres, unes dues hores caminant, de l’edifici d’on havia sortit la dona. Els Bombers hi van enviar 12 dotacions i gossos ensinistrats en la recerca de persones i durant hores van rastrejar bardisses, racons, forats... i juntament amb els Mossos van posar especial atenció per si tornaven a sentir algun crit. Però no es va sentir cap més crit i tampoc es va trobar cap rastre de la Sandra en un antic dipòsit d’aigua on es va voler comprovar que no hi hagués quedat atrapada. Es van anar fent recerques fins que ja no es va saber on més mirar. La família va anar a comprovar que no hagués tornat al pis de Barcelona on vivia. Però no hi van trobar ni la noia ni cap explicació d’on podia ser. La Sandra continua a la llarga llista de persones desaparegudes.