Política

El silenci de ‘La Pariente’

Els quaderns de l’excap del Cesid Emilio Alonso Manglano revelen els 600 milions de pessetes pagats per al xantatge de Bárbara Rey i com Joan Carles va oferir abdicar el 1997

“He comès un error i estic disposat a marxar”, va dir a Aznar

El 2 d’octubre del 1997, el rei Joan Carles I rebia Emilio Alonso Manglano, director del Cesid –actual CNI– del 1981 al 1995, a la Zarzuela. “S’ha arribat a un acord. Ella firmarà un paper. Se li entreguen 100 milions de pessetes d’entrada i 50 a l’any, en porcions mensuals, durant deu anys. Les aportacions mensuals les pagarà el Cesid. Els 100 milions encara no se sap”, va comunicar Joan Carles I al general Alonso Manglano, i aquest així ho va anotar en un dels quaderns del seu arxiu personal i que ara veuen la llum gràcies a El jefe de los espías (Roca Editorial), dels periodistes Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote. “Ella” és l’actriu i vedet Bárbara Rey, a la qual el monarca es referia amb ironia com “La Pariente” –i així ho anota Alonso Manglano amb fidelitat– fent un particular joc burlesc entre el cognom Rey i la funció de rei. I l’acord que ascendeix a 600 milions de pessetes servirà per pagar el seu silenci després d’un xantatge en què ella es vanta de tenir un vídeo sexual íntim i uns àudios.

El que podria semblar un afer de paper cuixé no ho és perquè hi va haver en joc diner públic i va fer tremolar la monarquia en el primer govern de José María Aznar. “Em vaig enfadar amb Aznar. Li vaig dir: «He comès aquest error i estic disposat a marxar.» Ell estava fred. Em va dir que abans no s’havia fet res al Centre, però el vaig corregir: Hi havia Perote! Crec que el vídeo està localitzat. M’ho va dir Antonio Lago. Aznar també em va dir que no volia saber res de Manolo Prado [y Colón de Carvajal].” Alonso Manglano anota l’oferiment d’abdicar i un gir: “La situació del rei amb Aznar és diferent [que amb Felipe González].” Que Joan Carles I confia del tot en un general monàrquic com és Alonso Manglano ho evidencia el to de les confidències. “El meu gendre, el duc de Lugo, és un gilipollas! En canvi, el xicot de Cristina, molt bé. Ell i la seva família. I amb el príncep no hi ha res de nòvies...”, diu Joan Carles I al cap dels espies.

El del 1997 era el segon intent de xantatge; el primer va tenir lloc el 1994 amb González de president, i allò es va sufocar amb una barreja de diner amic i de nepotisme a TVE. “Vaig anar a dinar amb ella. Li vaig tocar un pit. Això va passar el 22 de juny. Doncs l’1 de juliol, divendres, truca una persona a la Zarzuela i diu que tenia fotos. Demana 100.000 dòlars. Alonso Manglano assumia la missió de silenciar Rey amb l’ajut del cap de seguretat de la Casa del Rei, Guillermo Quintana-Lacaci Ramos –fill del militar que frena el 23-F, Guillermo Quintana-Lacaci– i de Manuel Prado y Colón de Carvajal, que paga 25 milions de pessetes a l’actriu. I José Enrique Serrano, cap de gabinet de González, negocia amb el director de TVE la contractació de l’actriu. Si hi ha qui diu que el rei com a cap d’estat és més barat que un president canviant de la República, el preu del llarg silenci comprat a La Pariente ho rebat.

Els papers de Manglano.
Els fills d’Alonso Manglano (València, 1936-Madrid, 2013), Cristina i Santiago Alonso Lord, confien als periodistes Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote nou contenidors de 50 L de capacitat plens de quaderns escrits a mà de l’home més ben informat d’Espanya durant vint anys, i en surt ‘El jefe de los espías’ (Roca).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.