La manca de qualificació fa perillar la transició energètica
L’augment de la demanda d’instal·lacions fotovoltaiques i l’aplicació de millores d’eficiència energètica són peces clau per dur a terme la transició energètica de forma inclusiva, justa, democràtica i local. La falta de personal qualificat, però, està paralitzant la implantació tant de l’energia solar fotovoltaica com d’altres fonts de generació renovable. Per arribar als objectius és imprescindible potenciar les energies renovables. Malgrat això, si des dels òrgans públics no es realitza un pla per donar a conèixer les oportunitats laborals i encaixar l’oferta amb la demanda laboral, i no es promou la formació qualificada de persones, no s’assoliran els propòsits en els terminis establerts
El full de ruta per a la transició energètica a Catalunya estableix que l’any 2030 el 50% de l’energia ha de ser de generació renovable, i s’ha d’assolir la neutralitat de carboni l’any 2050. L’any 2020, les fonts d’energia renovable van cobrir el 19,8% de la demanda energètica total.
L’autoconsum, segons dades del RIS3CAT, presenta un potencial de generació de 19,3 GW, que podrien generar anualment 24.307 GWh (un 50% del total de l’energia que consumim). La superfície disponible a Catalunya per a l’autoconsum fotovoltaic és de 22.000 ha. La superfície ocupada aproximada, actualment, és de 84 ha. Només cal donar un cop d’ull a les teulades de les localitats per comprovar-ho.
Dades recents de l’Icaen mostren que hi ha unes 17.000 instal·lacions legalitzades d’autoconsum, amb previsió que l’any 2030 la xifra es multipliqui per 15. Cap a l’any 2050, s’haurà de multiplicar per 150. Són dades que demostren el creixement exponencial que viurà aquest segment durant els propers anys i les oportunitats que hi aniran lligades. Totes les tecnologies de generació renovable seran necessàries per assolir la transició energètica. En el cas de l’autoconsum, a més a més, es presenta un gran potencial de generació d’ocupació i economia circular al territori, sempre que disposem de les polítiques per assolir aquests objectius.
El principal obstacle per assolir aquest objectiu recau, principalment, en el fet que les empreses no troben personal per cobrir l’auge de demanda. De fet, en un estudi realitzat per la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, el 95% de les empreses instal·ladores requereixen incorporar personal qualificat per realitzar aquestes instal·lacions.
Ocupació amb immediatesa.
Les empreses instal·ladores es troben sota el conveni siderometal·lúrgic, el qual ofereix un salari mínim de 1.500 euros, estabilitat i continuïtat en el futur amb contractes indefinits. Les condicions laborals del sector no són una justificació davant l’escassetat de personal.
La manca de personal és un problema que els òrgans públics no han volgut abordar.
La manca de personal qualificat és una problemàtica que Fegicat denuncia des de fa anys; ja el 2018 es va alertar que aquesta situació es produiria. Els òrgans públics havien de promocionar el sector abans que fos tard i visibilitzar les veritables oportunitats de futur. Tres anys després, la situació s’ha tornat crítica, i amenaça el repte més gran al qual ens enfrontem com a societat després de la covid-19: la transició energètica.
Des de la Generalitat, s’ha d’impulsar la formació de nous professionals i promoure de forma urgent l’encaix entre l’oferta i la demanda en el mercat laboral, informant, orientant i assessorant, per liderar aquest gran repte. L’èxit d’un nou model energètic amb afectació local depèn forçadament de disposar de personal qualificat al territori que pugui realitzar les instal·lacions amb totes les garanties.
Hem de caminar per assolir una societat en què els ciutadans puguin generar i gestionar la seva pròpia energia a la vegada que participen en la presa de decisions. No obstant això, aquest objectiu no es complirà, a menys que es potenciï la formació professional en eficiència energètica i instal·lacions. Aquí, el govern trobarà un fort aliat en Fegicat.