La solidesa del totxo
Cinc mesos és el temps que cal per vendre un habitatge, des que es publica l’anunci fins que se signa l’escriptura del contracte de venda
Canviar d’habitatge és el principal motor de la compravenda d’immobles residencials el 2021, un mercat que està disparat amb un increment del 19% el novembre passat (última dada disponible). Segons una enquesta que la plataforma immobiliària digital Casavo ha realitzat entre les persones que van vendre casa seva el 2021, la majoria, el 56%, volia comprar-ne una de més adequada per a les seves necessitats o bé per canviar de barri o de ciutat. Per un 40%, la raó era obtenir liquiditat; per un 22%, perquè l’havia heretat, i per un 5%, perquè s’havia separat.
El confinament i els nous usos de les llars derivats de la pandèmia, com ara el teletreball, han fet reflexionar moltes famílies sobre l’espai en què conviuen; això en un moment en què algunes d’elles s’han trobat amb un coixí d’estalvis, per les despeses no efectuades, i amb unes condicions de finançament favorables. Tot plegat ha alimentat un boom que Francisco Sierra, director general de Casavo, equipara al del 2007.
El servei d’estudis de CaixaBank dona fe de la força de la demanda d’habitatge i calcula que aquest any canviaran de mans més de mig milió d’immobles a tot l’Estat. Però, més enllà de la demanda interior i de les raons esmentades, no es pot oblidar el vigor de la demanda estrangera, molt vinculada amb el turisme, i que va patir especialment durant els mesos més durs de la pandèmia. Judit Montoriol, economista senior de CaixaBank Research, que va participar en unes jornades conjuntes amb l’APCE, els promotors catalans, atribueix al segment estranger un 11% de les compravendes d’habitatge de Catalunya -en el cas de Girona, el percentatge arriba al 21,4%.
El negoci promotor continua molt centrat en el producte per aquesta demanda de reposició davant les grans dificultats de fer habitatge per a altres públics. Això explica les magres dades sobre habitatges iniciats el 2021, al voltant de 15.000 a tot Catalunya, lluny dels 25.000 anuals que caldria per, almenys, cobrir les necessitat calculades en funció de la creació neta de llars i fer front a l’emergència de l’habitatge, segons ha explicat Xavier Vilajoana, president de l’APCE.
En aquest context de demanda creixent i oferta limitada, els preus tendeixen a pujar. El Col·legi de Notaris de Catalunya ha informat que el preu mitjà es va situar en els 1.965 €/m² el novembre, un 12,4% més que un any abans i cinc punts per sobre de la mitjana de l’Estat. També han crescut les hipoteques, un 5,2%, però només el 52% de les compravendes es financen amb un préstec.
L’aparador d’aquests canvis és internet: el 81% de la promoció és amb plataformes digitals, i cada cop més la valoració i les visites als pisos es fan de manera virtual.