Els docents pateixen les baixes, però sobretot el constant canvi de protocol
Les substitucions de mestres i professors, malgrat els esforços, no sempre arriben a temps
La successió de normes desgavella l’activitat normal a l’aula
A l’ensenyament la sisena onada està deixant també moltes afectacions. A principi de setmana només a l’escola pública hi havia 2.000 mestres de baixa i, segons Manel Pulido, de CCOO, el percentatge global pot ser del 6% i “en augment”. Per la seva banda, Jesús Palomar, portaveu de la Intersindical CSC, comenta que uns quants factors s’han conjurat per complicar-los la vida. D’una banda, les baixes i de l’altra, els canvis sobtats de protocols. En els centres més grans els mestres se substitueixen al cap de cinc dies, cosa que vol dir que si el confinament habitual per covid és de set dies, amb un cap de setmana pel mig “sovint ni hi ha substitució efectiva”, afirma Palomar. Només en els centres amb contagis massius es fan substitucions al cap de tres dies. Per Palomar, el Departament està fent molt esforç, però “potser caldria sobredimensionar les plantilles, o fer-ho per zones, amb sobrenomenaments de substituts, que no serien un malbaratament de recursos perquè sempre faran falta”.
Quant als protocols, van ser dictats des de Madrid “a correcuita”, critica el membre de la Intersindical CSC, just el divendres previ a la represa de les classes. A més, Palomar recorda que, malgrat la borsa de treball, a l’educació “les substitucions tenen un límit, d’una banda, perquè a la mateixa borsa també hi ha contagis i confinaments”, i, de l’altra, perquè hi ha certes especialitzats, com ara música o anglès, o els cicles formatius, on els relleus “són més difícils pel fet de tractar-se de matèries específiques”. Ahir mateix, CGT Ensenyament denunciava que el govern espanyol i el Departament “estan improvisant” i que és la comunitat educativa la que “ho assumeix tot” davant de la manca d’inversió pública.
Massa fronts incerts
Els docents troben que se’ls ha acabat de descontrolar la situació pel canvi de normes, que Educació va rebre “sense temps per fixar protocols i informar els centres”. Ara mateix, continua el sindicalista, “no saben ben bé que han de fer davant de determinades situacions”, com per exemple que la majoria dels nens tenen només mitja pauta de vacunació, i que molts, entre els quals els més petits, no estan vacunats. Es troben sovint amb una part de la classe confinada i l’altra presencial, “una situació molt més complicada d’organitzar que a secundària”.
El fet que una franja d’edat es faci el test a la farmàcia i l’altra al CAP també embolica més la troca, un fet que va a més perquè les segones dosis de la vacuna coincidiran amb el calendari docent. Palomar creu que almenys es podrien establir horaris infantils de vacunació perquè no interfereixin les classes i perquè no hi hagi un degoteig d’entrades i sortides d’alumnes.
Als professionals de l’ensenyament els alarmen especialment els anuncis que després de la sisena onada la covid es vol considerar una malaltia respiratòria més, quan l’OMS encara manifesta que estem en plena pandèmia i en molts països s’estan reforçant les restriccions.
“No és només agosarat i temerari, és una irresponsabilitat”, denuncia el membre de la Intersindical. Hi ha mesures, com la d’esperar que hi hagi cinc nens contagiats per declarar el confinament d’un grup bombolla, que, lamenta, “només són un emmascarament de la situació d’un país que no té recursos”, i que en aquest cas no pot cobrir les baixes laborals dels adults que s’haurien de cuidar d’aquests infants.
“Quan s’acaben els recursos decidim que s’acaba el problema, i amb això temem que també s’acabin els ERTO i derivin en atur. Vam ser els últims a admetre la crisi econòmica i serem els primers a donar per acabada la pandèmia”, conclou Palomar.