Un país sense justícia

El Líban el for­men un ter­ri­tori habi­tat per una població i un estat lide­rat per una elit, però de vega­des fa la sen­sació que els segons van a la seva. Aquests dies, es fa difícil dis­si­mu­lar que els interes­sos encre­uats entre l’àmbit polític i el judi­cial pre­te­nen que res no avanci: ni la política ori­en­tada cap a l’interès públic ni la ren­dició de comp­tes con­tra els qui la fan impos­si­ble.

Aquest país viu una crisi huma­nitària ja nor­ma­lit­zada, i tots els ciu­ta­dans no per­ta­nyents a les clas­ses dis­tin­gi­des es veuen de sobte immer­sos en la pobresa o li veuen les ore­lles. El Líban té un govern dis­se­nyat –deien els seus pro­ta­go­nis­tes– per rever­tir la situ­ació, però fa tres mesos que no es reu­neix i res indica que això hagi de can­viar aviat. El motiu de l’atu­rada política és la volun­tat decla­rada de par­tits tra­di­ci­o­nals liba­ne­sos, amb Hez­bol·là al cap­da­vant, d’inter­fe­rir en la inves­ti­gació per l’explosió del port de Bei­rut: “Fins que Tarek Bitar [cap de la inves­ti­gació] no sigui expul­sat del cas, boi­co­te­ja­rem les tro­ba­des de govern.”

Altres líders no ali­ne­ats amb Hez­bol·là, com el pri­mer minis­tre Najib Mikati i el pre­si­dent Mic­hel Aoun, van apro­fi­tar la situ­ació per eri­gir-se en supo­sats defen­sors de la inde­pendència judi­cial, però les seves decla­ra­ci­ons ja són paper mullat.

Aquesta set­mana ha estat Mikati el que hau­ria amenaçat de dimi­tir si el sis­tema judi­cial apunta con­tra el gover­na­dor del Banc Cen­tral, Riad Sala­meh. Jean Tan­nous, fis­cal del tri­bu­nal cri­mi­nal més ele­vat del Líban, es va pre­sen­tar dimarts en un dels grans bancs del país acom­pa­nyat de mem­bres de la poli­cia armada. Tan­nous és l’encar­re­gat de la inves­ti­gació con­tra el gover­na­dor Sala­meh per pre­sumpta “apro­pi­ació inde­guda de fons públics, enri­qui­ment il·lícit, blan­queig de capi­tals i evasió fis­cal”, i pre­te­nia reco­llir docu­ments ban­ca­ris sobre l’acti­vi­tat de Raja Sala­meh, germà del gover­na­dor i pro­pi­e­tari d’una firma de broke­rage. Però la super­visió de Tan­nous va ser de sobte can­cel·lada i fonts con­sul­ta­des pel diari libanès L’Ori­ent-Le Jour asse­nya­len dues per­so­nes alhora: Ghas­san Ouie­dat, el fis­cal en cap del Líban i pro­per a la família Hariri –vale­dora de Sala­meh–, i Mikati, que hau­ria orde­nat a Ouie­dat la sus­pensió de la cerca. Sala­meh, gover­na­dor del Banc Cen­tral des del 1993, és un dels noms més asse­nya­lats en les pro­tes­tes per la des­feta econòmica del Líban des del 2019. Al novem­bre, Liech­tens­tein es va unir a França, Luxem­burg i Suïssa com a països amb inves­ti­ga­ci­ons ober­tes con­tra ell per movi­ments finan­cers sos­pi­to­sos que inclo­uen cen­te­nars de mili­ons d’euros. Mal­grat això, Mikati defensa la seva con­tinuïtat al cap­da­vant del Banc Cen­tral: “No can­vies els teus fun­ci­o­na­ris enmig d’una guerra.”

Al Líban, la pro­tecció que reben aquells que tenen vin­cu­la­ci­ons amb el poder es palpa a peu de car­rer. La detenció d’un home libanès a Miami reflec­teix la impu­ni­tat que impera al Líban. Marwan Habib, acu­sat d’agre­dir i de vio­lar dones en sèrie a Bei­rut, ha estat detin­gut aquesta set­mana als EUA després d’entrar sense permís a l’habi­tació d’hotel d’una dona i agre­dir-la sexu­al­ment. A Miami se cele­bra un judici en con­tra seu i cen­te­nars de dones liba­ne­ses que van ser vícti­mes de les seves acci­ons lamen­ten que Habib quedés impune al Líban, on la inter­ferència política va impe­dir que la poli­cia el cap­turés mal­grat les ordres de detenció.