L’angoixa s’escampa per l’antiga república soviètica de Moldàvia davant la possibilitat que els russos envaeixin la veïna Ucraïna, amb la qual comparteix la seva frontera més llarga. El principal temor del país més pobre d’Europa és que Moscou activi els prop de 2.000 soldats que té a la república separatista de Transnístria, un territori físicament enganxat a Ucraïna que legalment pertany a Moldàvia però que és independent de facto des del 1992, encara que cap estat l’hagi reconegut. El 2006, prop del 97% dels ciutadans d’aquesta regió es va pronunciar en referèndum a favor de l’adhesió a la Federació Russa.

La capital d’aquesta entitat secessionista, Tiraspol, està situada a uns 100 quilòmetres d’Odessa i a uns 500 de la península ucraïnesa de Crimea, annexionada per Rússia el març del 2014.

Tot i que ho consideren poc probable, un dels escenaris amb què especulen els experts és que Moscou utilitzi les seves tropes a Transnístria per desestabilitzar Ucraïna des del sud-oest.

Una hipotètica ofensiva russa des de Transnístria podria servir per obrir un corredor que trenqui l’aïllament per terra de Crimea, segons explica Armand Gosu, doctor en història de Rússia per la Universitat de Moscou i expert en geopolítica de l’espai postsoviètic.

Moldàvia no té un exèrcit preparat que pugui fer front a una hipotètica invasió estrangera, ja sigui per part d’Ucraïna o de soldats russos estacionats a Transnístria. “Els sis marines que protegeixen l’ambaixada dels EUA a Chisinau són els únics militars que podrien donar-los certes garanties”, ironitza Gosu, que estima que les forces russes a Transnístria no tardarien més de dues hores a ocupar la capital de Moldàvia.

L’historiador recorda que la flamant presidenta moldava, la reformista Maia Sandu, ha expressat en diverses ocasions el seu suport a la integritat territorial i a la sobirania d’Ucraïna. Sandu ha posat en marxa una ambiciosa agenda de reformes encaminada a acostar el seu país a la Unió Europea (UE), una política aplaudida per diversos governs occidentals, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional, que han premiat la seva gestió amb noves línies de crèdit per a Moldàvia.

Però la presidenta sap que ha de mantenir una posició conciliadora amb Moscou, de la qual depèn la fràgil estabilitat al territori rebel de Transnístria i la seguretat energètica de tot Moldàvia. Igual que Gosu, l’analista de política internacional moldau Iulian Fruntasu veu poc factible una invasió. I, sobre la posició de les noves autoritats prooccidentals moldaves respecte a Ucraïna, Fruntasu apel·la al realisme. “Amb prou feines tenim marge de maniobra”, constata l’expert, exambaixador del seu país a Londres.