“A mi què m’agradaria? Tenir un salari mínim de 1.000 euros”, sentenciava ahir la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz. I dit i fet. Després d’una confusió inicial que fixava la proposta en 996 euros, la vicepresidenta Díaz ha proposat als agents socials l’augment del salari mínim (SMI) –ara de 965 euros– en 35 euros per arribar fins als 1.000 euros en 14 pagues a partir de l’1 de gener de l’any en curs.

L’augment ideat per Díaz és un punt intermedi dins les recomanacions fetes pel comitè d’experts, perquè en el seu informe recollien tres escenaris possibles per al 2022: fins als 989 euros mensuals (24 euros més), fins als 996 euros (31 euros més) o fins als 1.005 euros (40 euros més). Finalment, i malgrat que UGT i CCOO van abandonar la reunió matinal havent escoltat que el govern proposava situar-lo en 996 euros, la proposta del Ministeri de Treball és el número rodó.

Si bé l’alça de l’SMI té un enemic peculiar a Madrid –el Banc d’Espanya, que en teoria vetlla per la supervisió financera i que ha gosat dir que és el seu augment el que el 2019 va eliminar 100.000 llocs de treball–, David Card rebia el Nobel d’Economia el 2021 pel seu estudi i per provar que no destrueix ocupació. Per Díaz, l’alça beneficia dos milions de treballadors i és “una de les millors eines per avançar en la igualtat”.