Gran angular

El recel habita en l’habitatge social

El nou escenari que inaugura l’arribada dels NGEU topa amb un clima de desconfiança entre nivells d’administració

Barcelona diu que la Generalitat no fa prou i aquesta apunta cap a l’Estat

Els recur­sos que vin­dran d’Europa per a la pro­moció d’habi­tatge social en règim de llo­guer, uns 160 mili­ons d’euros en els pròxims dos anys, aju­da­ran a can­viar l’enfo­ca­ment de les admi­nis­tra­ci­ons res­pecte a la manera de bas­tir un parc públic que fins ara ha estat molt cen­trat en solu­ci­ons a curt ter­mini, per resol­dre l’emergència, i molt con­di­ci­o­nat per la falta de recur­sos tant públics com pri­vats.

Els fons Next Gene­ra­tion (NGEU) hau­rien de donar un impuls a la pro­ducció perquè el llo­guer social s’acosti a la fita del 7% del con­junt d’habi­tat­ges en vint anys, que fixa el Pla Ter­ri­to­rial Sec­to­rial d’Habi­tatge (PTSH), un docu­ment ela­bo­rat per la Gene­ra­li­tat que marca esce­na­ris de futur i que s’hau­ria d’apro­var defi­ni­ti­va­ment aquest any.

En paral·lel, s’ha ini­ciat la tra­mi­tació par­la­mentària de la nova llei pel dret a l’habi­tatge esta­tal, que vol crear les con­di­ci­ons perquè el gaudi d’una llar adqui­reixi la con­dició de pilar de l’estat del benes­tar.

La inau­gu­ració d’un nou esce­nari, però, no està com­por­tant l’ali­ne­a­ment dels actors, que encara arros­se­guen des­con­fiança mútua, espe­ci­al­ment en l’àmbit de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, entre ajun­ta­ments, Gene­ra­li­tat i govern de l’Estat, però també entre el sec­tor públic i el pri­vat.

El repte més imme­diat serà recom­pon­dre el clima perquè sense la impli­cació de tot­hom difícil­ment es podran aten­dre les neces­si­tats de pre­sent i futur. “Encara no estem en aquest esce­nari”, lamenta el secre­tari d’Habi­tatge de la Gene­ra­li­tat, Car­les Sala, que el 4 de febrer pas­sat va par­ti­ci­par en un semi­nari sobre habi­tatge asse­qui­ble orga­nit­zat pel Pla Estratègic Metro­po­lità de Bar­ce­lona i l’Obser­va­tori DESC.

Xifres.

De les 889.000 noves llars que es cre­a­ran en les pròximes dues dècades a Cata­lu­nya, 570.000 ho faran en l’àmbit metro­po­lità de Bar­ce­lona, on també se’n des­trui­ran 340.000, de manera que el saldo net, unes 230.000 llars, dona el nom­bre d’habi­tat­ges en què caldrà incre­men­tar el parc: “Es pot fer de tres mane­res: fent aflo­rar habi­tatge buit, con­ver­tint habi­tatge de segona mà en prin­ci­pal o cons­truint nous habi­tat­ges”, segons l’eco­no­mista Carme Tri­lla, pre­si­denta de l’Obser­va­tori Metro­po­lità de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona, que adver­teix que no hi haurà prou sòl pla­ne­jat per cobrir les neces­si­tats de cons­truir habi­tatge de pro­tecció ofi­cial.

L’altre taló d’Aquil·les és la capa­ci­tat de pro­ducció. El 2021 només es va ini­ciar la cons­trucció d’uns 2.000 habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial, la mei­tat a través d’enti­tats públi­ques o pri­va­des sense afany de lucre, i l’altra mei­tat, de pro­mo­tors pri­vats. Però tro­bar finançament per a aques­tes pro­mo­ci­ons, sobre­tot les de llo­guer social, esdevé una tasca titànica. De fet, l’Inca­sol, la pro­mo­tora de la Gene­ra­li­tat, només en fa uns 500 l’any, per la qual cosa, Sala creu que cal comp­tar amb el pro­mo­tor pri­vat: “Però se li ha de pro­por­ci­o­nar segu­re­tat jurídica”, adver­teix.

Tan­ma­teix, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona pensa que la Gene­ra­li­tat no fa prou. Lucía Martín, regi­dora d’Habi­tatge i Reha­bi­li­tació, asse­nyala que en el rànquing dels lici­ta­dors d’obra pública a Cata­lu­nya per nivell de pres­su­post que ela­bora la Cam­bra de Con­trac­tis­tes, l’IMHAB (Ins­ti­tut Muni­ci­pal d’Habi­tatge i Reha­bi­li­tació de Bar­ce­lona) i l’IMP­SOL (la pro­mo­tora de l’AMB), ocu­pen rei­te­ra­da­ment posi­ci­ons més airo­ses que l’Inca­sol. Martín posa xifres a l’esforç muni­ci­pal en pro­moció: des del 2015, l’Ajun­ta­ment està duent a terme dife­rents actu­a­ci­ons per fer prop de 8.000 habi­tat­ges en règim de llo­guer, que supo­sen un cost total de 1.200 mili­ons d’euros sense comp­tar el sòl public en con­cessió, i en la mei­tat dels casos, la pro­moció és directa.

Sala asse­nyala direc­ta­ment l’Estat: “Del pla d’habi­tatge esta­tal ens arri­ba­ran enguany només 50 mili­ons, i m’amoïna que després del 2023, sense fons euro­peus, no hi hagi con­tinuïtat. Falta com­promís pres­su­pos­tari”, asse­gura.

El secre­tari d’habi­tatge també cri­tica la falta d’impli­cació d’alguns ajun­ta­ments en temes com la con­cer­tació de les ins­pec­ci­ons dels habi­tat­ges buits: “Vam dir que aju­daríem finan­ce­ra­ment uns qua­ranta ajun­ta­ments, però només ho han dema­nat set o vuit”; o en l’apli­cació de la con­tenció de ren­des de llo­guer: “Només hi col·labo­ren cinc con­sis­to­ris”, diu.

Més recur­sos.

Tri­lla pro­posa que les aju­des a fons per­dut no siguin l’única font d’Europa i que es tre­ba­lli també per acon­se­guir fons retor­na­bles per dotar la pro­moció de més potència. L’eco­no­mista també con­si­dera que és clau que la fis­ca­li­tat esti­gui ben ali­ne­ada amb els objec­tius de la política d’habi­tatge i pro­moure un “urba­nisme actiu i faci­li­ta­dor”.

El balanç del tempteig i retracte

Fins ara, l’ampliació del parc social ha estat molt enfocada a l’habitatge construït a través de l’aplicació del tempteig i retracte en els processos d’execució hipotecària. D’aquesta manera, la Generalitat n’ha adquirit des del 2015 un total de 3.300, 643 dels quals a l’àmbit metropolità, i els ajuntaments, 1.016 i 237, respectivament. No obstant això, les notificacions han estat de 150.000: “Amb recursos suficients, en podríem haver adquirit una tercera part”, segons Sala.

Barcelona assegura que ha adquirit en el període 1.200 habitatges, ja sigui per tempteig i retracte o directament en el mercat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.