L’any 2018, els par­la­ments del País Basc i de Navarra van apro­var una pro­po­sició no de llei i una moció, res­pec­ti­va­ment, per impul­sar el model inclu­siu i par­ti­ci­pa­tiu a les empre­ses dels seus ter­ri­to­ris. Cal des­ta­car que en ambdós casos aquesta apro­vació es va pro­duir per una­ni­mi­tat dels grups polítics de la cam­bra, la qual cosa és força infreqüent, atès l’espec­tre par­la­men­tari, que va des del Par­tit Popu­lar fins a Bildu. La pro­po­sició va ser impul­sada per la Fun­dación Ariz­men­dar­ri­eta, la qual cosa tam­poc és cap casu­a­li­tat.

José María de Ariz­men­dar­ri­eta va ser l’ideòleg i impul­sor de l’experiència coo­pe­ra­tiva de Mon­dragón, segu­ra­ment el pro­jecte de democràcia coo­pe­ra­tiva indus­trial més relle­vant del món. El seu objec­tiu era crear empre­ses segons la doc­trina social de l’església catòlica i, per tant, basa­des i cen­tra­des en les per­so­nes. Podem dir que la fórmula coo­pe­ra­tiva va ser ini­ci­al­ment ins­tru­men­tal i que s’adap­tava al seu propòsit. De fet, ini­ci­al­ment va inten­tar cons­ti­tuir empre­ses sota la forma de soci­e­tat anònima amb par­ti­ci­pació acci­o­na­rial dels tre­ba­lla­dors fins que algú el va adver­tir que per fer el que volia ja exis­tien les coo­pe­ra­ti­ves. D’aque­lla idea i del pro­jecte inci­pi­ent dels anys cin­quanta del segle pas­sat, ens tro­bem avui amb un grup empre­sa­rial coo­pe­ra­tiu (tant al País Basc com a Navarra) que impacta per la seva apor­tació en el PIB i en l’ocu­pació, i també de manera molt des­ta­cada en el seu model de gestió i de govern. Això explica per què en un con­text ter­ri­to­rial on hi ha una forta implan­tació d’acti­vi­tat econòmica com les coo­pe­ra­ti­ves de Mon­dragón, una pro­posta com la que apro­ven els par­la­ments pot gau­dir d’un con­sens i d’una accep­tació tan àmplia.

La par­ti­ci­pació en les empre­ses coo­pe­ra­ti­ves s’ha mani­fes­tat tra­di­ci­o­nal­ment en tres eixos fona­men­tals: par­ti­ci­par en la pro­pi­e­tat, par­ti­ci­par en els resul­tats i par­ti­ci­par en la gestió. La par­ti­ci­pació en la pro­pi­e­tat és segu­ra­ment el tret més cone­gut de les coo­pe­ra­ti­ves, el que en podem dir la democràcia en l’empresa, basada prin­ci­pal­ment en una per­sona, un vot. La par­ti­ci­pació en els resul­tats és fer-nos res­pon­sa­bles de les pèrdues i dels guanys; si gua­nyem incre­men­tem el nos­tre capi­tal i si per­dem el fem dis­mi­nuir. Quant a la par­ti­ci­pació en la gestió, tot i que sovint és el menys comen­tat, segu­ra­ment és la forma de par­ti­ci­pació més trans­for­ma­dora i dis­rup­tiva. Par­ti­ci­par en el dia a dia de la nos­tra feina quo­ti­di­ana amb models que impli­quin i res­pon­sa­bi­lit­zin les per­so­nes i els equips, repre­senta un bene­fici mutu per a les per­so­nes i per a l’empresa. Pos­si­ble­ment, Iri­zar, el fabri­cant d’auto­cars de luxe més efi­ci­ent del món, n’és un dels prin­ci­pals para­dig­mes; una coo­pe­ra­tiva amb fili­als mer­can­tils arreu del món que té un model de gestió igual en totes les seves implan­ta­ci­ons, siguin on siguin i tin­guin la forma jurídica que tin­guin. Les per­so­nes par­ti­ci­pen en la pro­pi­e­tat i els resul­tats, però molt espe­ci­al­ment en la gestió, amb equips de tre­ball auto­ges­ti­o­nats en les cade­nes de mun­tatge.

Té sen­tit par­lar de la par­ti­ci­pació en les empre­ses amb inde­pendència de la seva forma jurídica? Depèn del propòsit de l’empresa. Si tenim una pers­pec­tiva a llarg ter­mini, tenim l’obli­gació de satis­fer tots els nos­tres grups d’interès (externs i interns). Per això la impli­cació de debò pot ser un aspecte clau per a la sos­te­ni­bi­li­tat de les orga­nit­za­ci­ons. Ens calen les millors per­so­nes impli­ca­des i que par­ti­ci­pin en el pro­jecte, volem cap­tar i rete­nir talent, i apor­tar incen­tius par­tint de la par­ti­ci­pació en la pro­pi­e­tat, els resul­tats i la gestió pot ser molt esti­mu­lant.

No hi ha una sola pro­posta al vol­tant de tot ple­gat. Sens dubte, les coo­pe­ra­ti­ves i empre­ses d’eco­no­mia social són un refe­rent, tant per model com per tra­jectòria, però no són les úniques. Cada vegada hi ha més empre­ses que ente­nen que el fac­tor deter­mi­nant dels seus pro­jec­tes són les per­so­nes que en for­men part i que la seva super­vivència a llarg ter­mini està rela­ci­o­nada amb la seva par­ti­ci­pació en el pro­jecte. Així han sor­git ini­ci­a­ti­ves com el movi­ment B-Corp, que aplega orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als que van molt més enllà d’apor­tar valor a l’acci­o­nista i ente­nen que cal satis­fer de forma equi­ta­tiva els dife­rents grups d’interès.

Cer­ta­ment, la trans­for­mació no es pro­duirà, prin­ci­pal­ment, perquè els par­la­ments legis­lin en favor de models inclu­sius i par­ti­ci­pa­tius, però de ben segur que hi aju­den, que donen un mis­satge i que poden con­tri­buir a gene­rar un estat d’opinió favo­ra­ble. Per això és molt impor­tant que els dife­rents models que s’ori­en­tin en aquest camí cer­quin com­pli­ci­tats i punts en comú cap a un veri­ta­ble model empre­sa­rial del segle XXI basat en les per­so­nes.