A l’inici del estudi Per comprendre el futur (1994) editat per la Fundació Jaume Bofill, hi ha una breu presentació dels autors –catorze personalitats- del primer col·legi invisible català d’estudiosos del futur de la tecnologia, l’economia, la societat i la política, al món. Al Diccionari d’economistes catalans (2021) aquests llista s’ha ampliat amb dos noms més: Onofre Parés i Pau M. Turull.

Per raons incomprensibles, els estudis sobre el futur no reben, en general, l’atenció que caldria. Tot i que, molt sovint, l’encerten plenament (mentre que, de vegades, els estudis sobre el passat fallen estrepitosament). Per exemple, fa noranta-cinc anys, el manresà Onofre Parés, a L’illa del gran experiment (1927, amb nova edició del 1999), explicava que a l’Europa de la segona meitat del segle XX, “ja no restaven les antigues fronteres: les duanes i els passaports havien estat suprimits”, i els estats europeus estaven “centralísticament orientats per un consell paneuropeu resident a Ginebra” (no preveia, però, Brussel·les). Fora d’Europa, “l’Índia havia creat el seu capitalisme” i “tota la Xina havia adaptat la maquinària europea”.

Un altre exemple. L’empresari Pau M.Turull, en un llibre publicat a París, deia: “És important, per a la pau del món i per al progrés real de la humanitat, desenvolupar la Cooperació Econòmica i Financera des del punt de vista internacional” (traduït del francès original). Ja hi havia, el 1926 quan ho va publicar, casos d’èxit del que més tard defineix com a “empreses de caràcter mixt internacional amb mesures d’intervenció i de cooperació d’organismes estatals reguladors, deixant un camp d’actuació [...] a l’economia privada”.

Ara, aquests avenços es basarien, en part, en la previsió de revolucions tecnològiques. Així, Xavier Alemany, el 1911, presentava dos nous invents: el graf-fontak i el takifotófono. El primer és una màquina d’escriure molt especial: “Una maquineta que no ocupa més espai que un joc de cartes o una petaca.” “[Està formada], d’una banda, per un punxó que escriu i, de l’altre, enraona. La paraula parlada queda immediatament escrita en virtut de la vibració de cada lletra.” El takifotófono és la televisió. A cada “pis o habitació... una pantalla cinematogràfica que funciona en fer voltar una clau [...] mitjançant un corrent fluídic apareix a la tela, en escena viva, els fets culminants del dia, mentre una botzina va explanant la relació dels mateixos [fets].” Aquest corrent és enviat des del Centre Informatiu Urbà, que selecciona les imatges que contínuament va rebent de “milers de maquinetes” que graven tot el que succeeix en “places i passeigs, jardins i vies públiques”. Al mateix text hi ha una sintètica presentació de la revolució energètica del futur, que cent anys després estem descobrint. “Els avenços de la ciència han desterrat de l’ús comú el carbó de pedra i el gas pobre com a forces motrius i productores de llum.” Així, “ per als motors s’aprofiten les forces del mar i les del vent” i per a la il·luminació, el sol: “De dia s’emmagatzema la llum que cau damunt la Terra.”

Els reconeixements de l’economia catalana (L’Econòmic, 16-1-2022) haurien d’incloure els estudis catalans sobre el futur, tal com va titular el 1927 Josep Llord: La lliçó de la història. Cap a un món nou.