El període 2020-2021 ha estat prolífic quant a creació de noves firmes sorgides d’universitats i institucions de recerca en salut, el que es coneix com a empreses derivades (spin-off).

De fet, segons dades de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2021, impulsat per Biocat, juntament amb CataloniaBio & HealthTech i ACCIÓ, un diagnòstic exhaustiu del sector de ciències de la vida i la salut de Catalunya, l’any 2020 es van crear trenta-sis empreses derivades, una xifra considerada històrica en l’emprenedoria universitària.

Així doncs, es va multiplicar per tres la creació d’aquest perfil de companyies de nova creació que transfereixen al mercat coneixement o tecnologia generat a l’acadèmia.

També ha estat un exercici gloriós quant a la xifra d’inversió. De fet, les noves empreses nascudes del món de l’acadèmia i la recerca a Catalunya en salut han augmentat la captació de capital en més d’un 48%.

Robert Fabregat, director general de Biocat, explica que amb l’esclat de la pandèmia tothom ha vist imprescindible i necessària la col·laboració publicoprivada: “Des de l’empresa s’ha reforçat la necessitat de comptar amb l’acadèmia en la part de recerca del sistema de salut”, diu, i posa com exemple la vacuna contra la covid-19 desenvolupada per la firma catalana Hipra, i fruit de la cooperació entre l’empresa i institucions públiques de recerca com l’IRTA i d’altres. De fet, aquest ha estat el primer projecte de salut humana d’aquesta farmacèutica veterinària amb seu a Amer (la Selva) que té 2.400 treballadors, quatre plantes de producció i tres centres d’R+D.

Molt més enllà del valor que ha agafat la col·laboració publicoprivada, per a José Conde, responsable de creació d’empreses de la Fundació Bosch i Gimpera –l’oficina de transferència de coneixement i tecnologia de la Universitat de Barcelona–, la pandèmia a curt termini ha tingut un impacte positiu en la creació de spin-offs universitàries de salut: “Durant més d’un any i mig, els investigadors van haver d’aturar tasques de docència i de recerca en laboratoris i es van dedicar més a pensar en com traslladar al mercat els seus coneixements i la recerca anterior”, diu.

I d’altra banda, i al·ludint una qüestió més estructural, la bona evolució és perquè Catalunya té un ecosistema molt fort de col·laboració entre la recerca acadèmica i els hospitals. “Hi ha molta interconnexió entre els dos mons, de manera que els investigadors, molt més que en qualsevol altre sector, ja tenen activat el xip mental que la recerca que fan ha d’arribar als pacients i, per tant, al mercat”, diu Jose Conde.

De fet, la UB, amb les facultats de Medicina, Biologia, Farmàcia i Física, és la que té un major nombre d’empreses derivades actives en ciències de la vida i la salut. Així, n’han sortit 26 de les 134 que s’han gestat a l’entorn de les institucions de la recerca i les universitats catalanes.

Ara bé, Conde alerta que aquest efecte positiu de la pandèmia a curt termini té una doble cara, i és que l’aturada obligada en recerca limitarà, però, la creació de futures empreses noves. “Caldrà veure-ho, però nosaltres ja hem notat que arriben menys projectes de creació de spin-offs –especialment en les àrees de fàrmacs i teràpies– que abans de la pandèmia”, diu el responsable de l’oficina de transferència de la UB, que recorda que les firmes de nova creació del 2020-2021 acumulaven, almenys, tres anys fent recerca.

Justament per impulsar la transferència tecnològica a Catalunya, des del Departament de Recerca i Universitats es va crear una direcció general específica al respecte. Xavier Aldeguer que hi és al capdavant, explica que amb iniciatives com el Fons d’Inversió Fons en Tecnologia Avançada (mireu entrevista de la pàgina següent) aspiren a arrancar nous projectes i acompanyar-los cap a l’èxit. “Si s’aconseguís que cada any hi haguessin 40 nous projectes de transferència tecnològica seria una bona dinàmica”, considera Aldeguer.