Política

Estats Units acusa Rússia de mentir amb l’anunci del replegament militar a Ucraïna

El departament d’Estat afirma que han vist més tropes a la frontera i que es mouen “de manera preocupant cap a posicions de combat”

El Pentàgon creu que Moscou fa propaganda i la Casa Blanca manté que un atac “podria passar en qualsevol moment”

El govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA) ha adver­tit aquest dime­cres que Rússia con­cen­tra cada vegada més mili­tars a la seva fron­tera amb Ucraïna, cosa que con­tra­diu l’anunci del Krem­lin que afirma que ha reti­rat a diver­ses uni­tats mili­tars, i ha denun­ciat les “fal­ses nar­ra­ti­ves” llançades per l’exe­cu­tiu rus.

Poc després que el minis­teri de Defensa rus hagi infor­mat del reple­ga­ment de diver­ses tro­pes a regi­ons limítro­fes amb Ucraïna, tant la Casa Blanca com el depar­ta­ment d’Estat dels EUA han qua­li­fi­cat de pro­pa­ganda els anun­cis de Mos­cou.

“Hem vist el con­trari en les set­ma­nes recents, fins i tot en els dies recents. Més for­ces rus­ses, no menys, a la fron­tera”, ha asse­gu­rat el por­ta­veu del depar­ta­ment d’Estat, Ned Price, en una roda de premsa. “I s’estan movent de manera pre­o­cu­pant cap a posi­ci­ons de com­bat”, ha afe­git.

En els últims dies, Was­hing­ton ha incre­men­tat les seves esti­ma­ci­ons de mili­tars rus­sos con­cen­trats prop d’Ucraïna fins als 150.000 efec­tius, enfront dels 100.000 de fa unes set­ma­nes.

Segons el por­ta­veu del Pentàgon, Mos­cou està emprant el “clàssic manual rus” de pro­pa­ganda “de dir una cosa i fer una altra”, alhora que difon “fal­ses nar­ra­ti­ves”.

Des de la Casa Blanca, la por­ta­veu pre­si­den­cial, Jen Psaki, ha remar­cat que “un atac podria pas­sar en qual­se­vol moment”. “Podria estar pre­ce­dit per un pre­text fabri­cat pels rus­sos com a excusa per a una invasió”, ha apun­tat.

Encara que el pre­si­dent, Vladímir Putin, ha asse­gu­rat que no vol un con­flicte bèl·lic a Europa, el seu homòleg nord-ame­ricà, Joe Biden, va adver­tir ahir  dimarts que una invasió del ter­ri­tori ucraïnès des­fer­ma­ria “una guerra sense causa ni raó”, que tin­dria cos­tos humans “immen­sos” per a Ucraïna i greus con­seqüències per a Mos­cou.

Per això, el govern dels EUA ha insis­tit a remar­car la uni­tat a l’OTAN davant l’agres­si­vi­tat mos­trada per Rússia.

Aquest dime­cres, el cap del Pentàgon, Lloyd Aus­tin, ha par­ti­ci­pat en la cimera de minis­tres de Defensa de l’Aliança Atlàntica a Brus­sel·les. Poste­ri­or­ment es des­plaçarà a Lituània i Polònia, enmig de les dis­cus­si­ons dins de l’OTAN per a reforçar les seves posi­ci­ons al flanc ori­en­tal davant la con­cen­tració mili­tar de Rússia.

Després de la tro­bada, el secre­tari gene­ral de l’OTAN, Jens Stol­ten­berg, ha coin­ci­dit amb els EUA que “de moment” no s’ha “vist cap reti­rada, ni deses­ca­lada russa sobre el ter­reny”.


Esforços diplomàtics
En paral·lel, el secre­tari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, assis­tirà aquest cap de set­mana a la Con­ferència de Segu­re­tat de Munic (Ale­ma­nya), on ha con­fir­mat també la seva presència la vice­pre­si­denta nord-ame­ri­cana, Kamala Har­ris.

“El secre­tari abor­darà amb els nos­tres ali­ats l’esforç coor­di­nat per a exi­gir a Rússia que opti per una deses­ca­lada i per la via diplomàtica, així com per a trac­tar la impo­sició de dures san­ci­ons a Rússia si enva­eix Ucraïna”, ha expli­cat el depar­ta­ment d’Estat en un comu­ni­cat.

Blinken va man­te­nir dimarts una con­versa telefònica amb el seu homòleg rus, Ser­guei Lav­rov, en la qual va insis­tir que encara hi ha una “fines­tra” oberta per a una solució pacífica de la crisi, però va exi­gir a Mos­cou una deses­ca­lada “creïble i veri­fi­ca­ble”.

La presència mili­tar russa al vol­tant d’Ucraïna ha estat el deto­nant de la tensió de les últi­mes set­ma­nes entre Rússia i Occi­dent, que ha anat en aug­ment a mesura que els Estats Units denun­ci­a­ven una invasió “immi­nent” del país euro­peu, un extrem que Mos­cou ha negat.

En els últims dies la diplomàcia s’ha inten­si­fi­cat, espe­ci­al­ment per part dels socis euro­peus, amb visi­tes a Mos­cou del pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, i el can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz, per a reu­nir-se amb Putin.

No obs­tant això, les posi­ci­ons sem­blen encara allu­nya­des, ja que durant aquesta crisi Rússia ha exi­git que Occi­dent ofe­reixi garan­ties de segu­re­tat, com el fre de l’expansió de l’OTAN i que Ucraïna no ingressi en l’Aliança.