La reestrena d’El padrí en sales de cinemes divendres vinent servirà per celebrar el 50è aniversari de l’estrena, però també s’adscriu a una tendència que hem vist des del juny del 2020, quan van començar a reobrir les sales després del confinament per la covid-19: la reestrena de clàssics del cinema. En un moment en què les grans distribuïdores ajornaven les estrenes o les oferien directament en plataformes, recuperar la saga Harry Potter o les pel·lícules de Wong Kar-wai ha diversificat l’oferta de la cartellera. “Les grans distribuïdores van fer l’esforç d’obrir el seu catàleg per poder oferir al públic contingut de gran valor, encara que no fos novetat –explica Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya–. En condicions normals, quan les novetats flueixin d’una manera constant, el seu pes serà més relatiu.”

Francesc Vilallonga, professor del grau de comunicació audiovisual de la Universitat Ramon Llull i membre de l’equip de gestió del Truffaut, relativitza l’impacte de les reestrenes de clàssics: “Quantitativament, han tingut poca importància. Han anat bé per cobrir el contingut que faltava i diversificar-lo, però és una part molt petita de la taquilla. És més una qüestió qualitativa que quantitativa.”

Francesc Vilallonga, que és també autor d’un ampli estudi sobre l’exhibició cinematogràfica a Catalunya, diu que en la recuperació del públic dels cinemes “hi ha llums i ombres”. “Les pel·lícules mainstream, com s’ha vist amb Spider-man i Uncharted, assoleixen xifres molt semblants a les prepandèmiques, del 2019, i això és el que sosté la taquilla de les sales comercials i els cinemes multisala”, comenta, per una banda. “L’ombra –hi afegeix– és que el públic més adult, el del cinema independent, que en el moment més dur de la pandèmia era el que aguantava la distribució, ara, sorprenentment, després de la cinquena i la sisena onada, no ha tornat.” Francesc Vilallonga posa xifres a la situació actual: “Hi va haver moments en què els caps de setmana es recaptava el 80% o 90% del que es recaptava en el període 2015-2019, però, curiosament, des del Nadal no hi ha pràcticament ni un cap de setmana que s’arribi al 50%. Fa sis o set setmanes que la recaptació se situa per sota de la meitat respecte a aquell període.” Puntualitza, però, que “és una mica prematur fer anàlisis, encara estem sortint de la pandèmia”.

Camilo Tarrazón assenyala un objectiu que s’han marcat els socis del Gremi de Cinemes de Catalunya, que aplega el 87% de les pantalles de cinema del país (484 del total de 652 pantalles existents). “Ara estem en un 60% de les xifres del 2019, abans de la pandèmia, i voldríem arribar com a mínim a un 80%. Aquest és l’objectiu que ens marquem.” Recorda que no veníem d’una situació de crisi, al contrari: “El 2019 va ser el millor any de la darrera dècada, i això que va ser un any en què ja competíem amb les noves formes de consum. El que passa és que aquestes noves formes de consum com les plataformes han tingut dos anys sense la competència dels cinemes. Aquests dos anys han generat moltíssimes pèrdues. No és agosarat dir que ara som un sector amb més debilitat de capital, perquè hem hagut d’entomar dos anys de pèrdues.”

Amb la pandèmia en recessió, Camilo Tarrazón es mostra optimista: “Mentre es continuïn confirmant les estrenes, tenim expectatives de poder créixer, i si no hi ha passes enrere en la gestió de la pandèmia, creiem que arribarem a unes xifres que permetin la nostra viabilitat.”

Alfons Mas és el director dels cinemes Boliche, un multisala amb quatre pantalles a l’avinguda Diagonal de Barcelona que complirà aviat deu anys amb una programació de cinema independent. Aquests dos anys han estat difícils, subratlla: “Ha estat molt dur, hem patit molt tot el sector de la cultura amb la covid i estem esperant amb candeletes que, ara sí, comenci la recuperació, que la gent comenci a tenir confiança en els espais tancats i torni als cinemes, als teatres i a tot el món de la cultura.”

Les tres persones consultades coincideixen que el públic més gran és el més reticent a tornar a les sales. “El que no hem recuperat encara és el públic amb una mitjana d’edat més elevada, que tenia l’hàbit d’anar al cinema entre setmana i alimentava els títols mitjans”, diu Camilo Tarrazón. Alfons Mas assegura que ho estan patint: “El tipus de cinema que fem nosaltres té un públic majoritari de 50 anys cap amunt i és la gent que més s’ha quedat a casa i que més costa que de mica en mica recuperi els costums de sempre.” Francesc Vilallonga no sap “si és per un canvi d’hàbits o perquè hi ha hagut retards d’estrenes i el material més potent de festivals està començant a arribar ara”.

Les plataformes han guanyat molt públic durant la pandèmia. “Ha fet mal quan hem estat tots tancats, però jo crec que la gent de mica en mica tornarà”, opina Alfons Mas. Camilo Tarrazón no creu que els treguin públic: “Evidentment, l’extraordinària quantitat d’oferta de les plataformes ens ha d’afectar, però encara és aviat per arribar a conclusions.”

El president del Gremi de Cinemes de Catalunya es mostra agraït amb les administracions, sobretot amb la Generalitat: “Ha estat al costat del sector entenent la problemàtica i buscant la manera d’acompanyar-nos i ajudar-nos com cap altra administració a l’Estat espanyol, però les seves possibilitats econòmiques són les que són i, tot i que ha fet un esforç enorme, les quantitats no han arribat a compensar l’enorme forat que ens ha generat la pandèmia.” També destaca ajuts com els ERTO, que “han estat una figura que segur que ha costat una fortuna a l’administració, però ha estat estratègica per poder conservar els treballadors i perquè ningú quedés desemparat en aquesta situació tan complicada”Alfons Mas en fa una valoració més negativa: “No hem tingut ajuts suficients. N’hem tingut algun de la Generalitat i del govern espanyol, però evidentment molt lluny de les pèrdues que ha significat la pandèmia, amb els tancaments obligats, la impossibilitat d’obrir a les nits, els tocs de queda...”Paco Vilallonga subratlla que s’ha evitat que molts cinemes abaixessin les persianes: “Hi ha hagut tan pocs tancaments perquè molts cinemes estan amb respiració assistida, per les subvencions que hi ha hagut a escala europea, del ministeri, que va dedicar 13 milions d’euros a l’exhibició quan mai ho havia fet, i de la Generalitat. El sector ha resistit pels ERTO i les subvencions. El dubte és què passarà quan les vagin traient. Pot ser que s’hagi de fer viable el negoci amb unes xifres que no arribaran mai a les prepandèmiques.”