Les paraules eren desafiadores. El president rus, Vladímir Putin, va demanar ahir la rendició dels soldats d’Ucraïna que estan en el front de guerra per evitar, en paraules del mandatari, “un vessament de sang”. Es va adreçar directament a les tropes del país veí en un discurs televisat que va pronunciar a la matinada, i en què va tornar a qualificar de “nazi” el govern de Kíev, incidint en la idea que interessa difondre al Kremlin d’un govern d’extrema dreta que vol conservar les seves fronteres actuals a costa de la repressió i la vida dels habitants del Donbass. “Em vull dirigir als militars d’Ucraïna. Els seus pares i avis no van lluitar contra els nazis, protegint la nostra pàtria comuna, perquè els neonazis d’avui usurpin el poder a Ucraïna. Per tant, no acatin les seves ordres i els demano que deixin les armes i tornin a casa”, va subratllar el mandatari rus.

Les autoritats del Kremlin asseguren haver-hi enviat les tropes per pacificar les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Luhansk, argument que la Unió Europea i els Estats Units no s’empassen. I és que, encara que l’objectiu sigui “desmilitaritzar” la regió, Putin no va amagar que el conflicte armat es pot agreujar si l’exèrcit d’Ucraïna decideix enfrontar-se als soldats russos. Així que, després de demanar que abandonin les armes, hi va afegir: “Tota la responsabilitat d’un vessament de sang anirà a càrrec de les autoritats que governen Ucraïna.” Els durs atacs per terra i aire no es van centrar en els territoris de les autoproclamades repúbliques, ara reconegudes per Moscou, sinó en altres punts del país, com ara Kíev, i per tant no semblava, en absolut, que la situació es pacifiqués. Al contrari.

Tot i la contundència de les actuacions militars ordenades per Rússia, Putin va assegurar en el seu discurs, de 28 minuts de durada, que l’objectiu de l’operació que està en marxa des d’ahir no és en cap cas “ocupar el territori d’Ucraïna”. Tot i això, el temor de les autoritats de Kíev, així com el dels països occidentals, és que Putin no hagi estat sincer i realment hi hagi una invasió total. L’entrada de contingents militars des de diversos punts de la frontera de Rússia i Bielorússia així ho feia presagiar.

Els moviments de l’exèrcit rus en territori d’Ucraïna va fer saltar les alarmes en les principals cancelleries d’Europa i als Estats Units, però Putin ja havia pensat en la reacció dels governs que condemnen les decisions del Kremlin, al qual acusen de vulnerar la llei internacional. I és que, en el discurs, el mandatari rus va ser clar a l’hora de dirigir-se a la comunitat internacional, especialment a l’OTAN: “Els que vulguin intervenir en els esdeveniments, sigui quina sigui la força, per crear amenaces contra Rússia, han de saber que la resposta serà immediata i les conseqüències per a vostès no hauran tingut precedents en la història.”

Putin va pronunciar el discurs que precedia els atacs en un despatx, amb telèfons sobre una taula, amb un to greu. Una imatge molt estudiada, com és habitual en el Kremlin, que reforçava la idea d’un president que està capitanejant una situació complicada.