Ucraïna resisteix a l’ofensiva a gran escala de les tropes russes, que tenen assetjada Kíev, la capital, on ahir se sentien trets prop del centre. Però eren esporàdics. La línia de front, segons les últimes informacions al tancament d’aquesta edició, estava estabilitzada al nord, al barri residencial situat a nou quilòmetres en línia recta de la plaça Maidan, i al nord-est, a l’aeroport Antónov.

Mentre els atacs russos continuaven colpejant Kíev, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va rebutjar una oferta d’evacuació dels Estats Units, insistint que es quedarà. “La lluita és aquí”, va dir Zelenski, que no s’arronsa. “Lluitarem fins que faci falta per alliberar aquest país.” Un desafiant Zelenski, que assegura que s’ha aconseguit frenar l’avanç de la invasió russa. El president ucraïnès diu això basant-se en els informes que arriben del Departament d’Estat nord-americà, segons els quals les tropes russes haurien alentit el pas després de l’arrencada llampec del primer dia de l’operació, en què van plantar-se als afores de Kíev, on estan posades totes les mirades. Una ciutat, de 2,8 milions d’habitants, que ahir semblava deserta. La gent es refugia a les estacions de metro, que han estat habilitades com a refugis, i els que queden a casa no gossa ni mirar per la finestra per veure què està passant.

Hi ha toc de queda fins a dilluns i les autoritats han demanat als ciutadans que no surtin al carrer per no ser confosos amb algun sabotejador. La capital es prepara per a un llarg setge, però també per a l’arribada dels combats, i ahir es podien veure sacs de sorra col·locats davant de les finestres. I és que la tensió i la incertesa es van incrementar ahir, després que el Ministeri de Defensa rus hagués ordenat a les tropes una ofensiva en totes les direccions després d’haver acusat Kíev de negar-se a asseure’s en una taula de negociacions amb el Kremlin per a una treva. “Després que la part ucraïnesa rebutgés el procés de converses, s’ha donat l’ordre d’iniciar una ofensiva en totes les direccions d’acord amb el pla de l’operació”, va dir el portaveu del Ministeri de Defensa de Rússia, Ígor Konaixénkov. El govern del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, nega les acusacions. De fet, divendres el president ucraïnès va fer diverses crides al diàleg, que un primer moment les autoritats russes van acollir amb prudència, però després el president Vladímir Putin va donar l’ordre d’intensificar l’ofensiva. Segons la versió russa, l’atac s’hauria reactivat després d’una pausa davant la possibilitat d’obrir unes negociacions per a una treva, però segons la versió de les autoritats ucraïneses els moviments russos no anirien segons els plans previstos. I és que l’exèrcit rus s’hauria trobat una resistència amb la qual no comptaven. D’aquí que les autoritats ucraïneses temen que Rússia pugui infiltrar milicians procedents de Txetxènia sense cap vincle cultural amb Ucraïna, a diferència dels soldats russos.

Pel que fa a la situació a l’est d’Ucraïna, concretament a Donetsk i Lugansk, les milícies prorusses haurien aconseguit avançar més, però tampoc hi hauria hagut cap canvi destacable en les posicions. Segons Moscou, les milícies prorusses haurien pres el control de diverses localitats amb l’ajudat de l’exèrcit rus en la direcció de Rubézhnoye. “Les forces de la república popular de Lugansk han avançat a una profunditat de 46 quilòmetres i han pres els pobles de Shchastia i Muràtovo”, va informar Moscou, i van destacar que les de Donetsk havien avançat deu quilòmetres i s’havien apoderat de Starognàtovka, Otkiabrskaia i Pavlópol.

El comandament militar rus va afirmar, a més, que havien causat greus danys a les defenses ucraïneses, amb la destrucció de 87 tancs i vehicles blindats, 28 llançadores múltiples i 118 vehicles i equips militars. En aquesta ofensiva, les autoritats ucraïneses van acusar l’exèrcit rus d’apuntar contra zones poblades, i no només contra objectius militars com assegura el Kremlin i el Ministeri de Defensa rus.