“La guerra de (Vladímir) Putin”, com l’anomena el canceller Olaf Scholz, va fer sortir finalment Alemanya de la timidesa en matèria de defensa, amb un fort consens de les forces democràtiques, i va treure al carrer centenars de milers de manifestants en solidaritat amb Kíev. Entre 200.000 i mig milió de persones –segons xifres de la policia o dels organitzadors– van desfilar pel centre de Berlín mentre al Bundestag (Parlament) Scholz anunciava una bateria de mesures que trenca amb la dinàmica de l’estalvi.

Alemanya vol mobilitzar una inversió de 100.000 milions d’euros per modernitzar l’exèrcit, que, segons han advertit darrerament fonts militars, ara per ara no estaria en condicions de defensar res. També es compromet a destinar un 2% del seu PIB a defensa, com li exigint Washington que fes des del temps de Barack Obama a la Casa Blanca. Compensarà al ciutadà l’augment de la factura del gas que es derivarà de trencar amb Moscou. I avançarà cap a la independència energètica invertint en el desenvolupament de les renovables.

La “guerra de Putin” ha generat un espectacular gir no només quant a despesa en defensa, sinó que també ha enterrat la norma de no lliurar armament a regions en conflicte. Scholz es va comprometre a subministrar 500 míssils i 1.000 llançagranades a Kíev, una decisió compartida amb els seus socis Verds. “Entrem en una nova era”, va dir Scholz davant del Parlament, que havia rebut la presència a la tribuna dels visitants de l’ambaixador ucraïnès, Andrei Melnik, amb forts aplaudiments.

Melnik havia expressat aquests dies la decepció del seu país pel rebuig alemany a subministrar armes a tots els mitjans de comunicació. L’aplaudiment, ahir, era compartit per tota la cambra. Hi havia un ampli consens també quant a la necessitat d’invertir en defensa. Tots els grups parlamentaris –inclosa l’Esquerra– han condemnat la invasió russa. La ultradretana AfD s’ha distanciat, si més no, de l’afinitat que durant anys ha mostrat envers Putin.