El president rus, Vladímir Putin, va fer saltar encara més les alarmes quan va ordenar col·locar les forces de dissuasió, que controlen l’arsenal nuclear, en posició de combat com a resposta a les dures sancions econòmiques imposades contra bancs russos, oligarques i dirigents polítics dissabte al vespre per la Unió Europea i els Estats Units.

La guerra no se centra només en el camp de batalla, sinó també en les hostilitats que mantenen Rússia i Occident en matèria econòmica i de defensa. Un gir que pot resultar perillós, perquè Putin està demostrant que va a totes i que passa de l’amenaça a l’acció amb massa facilitat.

La decisió de Putin es produeix el mateix dia que Ucraïna va acceptar la proposta de Moscou de negociar a Bielorússia la fi de la guerra. Tot i que encara s’ha de veure si les converses aturen les hostilitats, l’inici del diàleg va coincidir amb un moment en què Rússia va treure més artilleria per aconseguir el control de ciutats grans. Ahir les seves tropes van entrar a Khàrkiv, que amb 1,4 milions d’habitants és la segona més poblada del país, mentre que les batalles a Kíev, i en ciutats del sud, s’intensificaven. A part, en el flanc est, les milícies de les autoproclamades repúbliques del Donbass, amb el suport de militars russos, guanyaven terreny.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va acceptar enviar una delegació del seu país a la frontera amb Bielorússia, a prop del riu Prípiat, per reunir-se amb una altra de russa. És un intent perquè la diplomàcia silenciï les armes. Un inici de les negociacions que el mandatari ucraïnès va acceptar sense posar condicions prèvies sobre la taula, tot i que en els fronts de guerra l’anunci no tenia cap efecte i l’artilleria continuava redefinint les fronteres d’un estat que resisteix estoicament la invasió d’un país amb una capacitat militar molt superior.

A Khàrkiv no estava gens clar qui controlava la ciutat ahir, i és que l’exèrcit d’Ucraïna, amb el suport de les milícies i la policia, va presentar batalla als russos, els quals ahir van reconèixer les primeres baixes. S’hi van trobar una forta resistència. Bona part de la població, atemorida pels enfrontaments, es va traslladar en refugis i afirmaven que les forces militars ucraïneses n’havien recuperat el control. A aquest diari li va resultar impossible mantenir una conversa fluida amb ciutadans de Khàrkiv perquè, precisament, al soterrani on s’havien instal·lat, no hi havia cobertura. En tot cas, l’arribada de l’exèrcit rus a aquesta ciutat del nord-est significava l’avenç de les tropes.

La clau per decidir qui vencerà en aquesta guerra és a la capital, Kíev, on els enfrontaments ahir es van intensificar. Tot i la cruesa de les batalles, l’exèrcit rus no va aconseguir el control dels edificis institucionals i, per tant, la capital continuava en mans de l’actual govern d’Ucraïna. Ekaterina R., de poc més de 30 anys, que viu a Kíev amb el seu fill, està passant els darrers dies amb tota la seva família. “A vegades tinc por i estic desesperada. Però quan veig la meva gent, també dones, lluitant contra l’enemic que ens envaeix, em sento molt orgullosa de la seva valentia”, expressava a aquest diari. I és que, a banda de l’exèrcit ucraïnès, a la capital circulaven milícies, ciutadans que no formen part de cap cos militar i que amb armes també s’enfronten a les tropes russes.

Ahir hi havia batalles molt dures a la ciutat de Vassilkiv, a 40 quilòmetres al sud-est de Kíev. A més, Moscou va llançar un atac amb míssils contra unes instal·lacions petrolíferes a uns 25 quilòmetres al sud-oest de la capital i va provocar un greu incendi en un dels dipòsits. Les autoritats locals van advertir que si el foc es propaga es podria produir una catàstrofe ecològica.