La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat dues investigacions que tenia obertes contra el rei emèrit, Joan Carles I, pel cobrament de 100 milions de dòlars com a suposada comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà. El ministeri públic admet que l’ex cap de l’Estat va defraudar a Hisenda, però els delictes estarien prescrits i a més era inviolable segons estableix la Constitució. La Fiscalia General de l’Estat ha informat de l’arxivament amb un comunicat publicat aquest dimecres a la tarda.

L’objecte de la primera investigació, oberta el juny del 2020 era un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera com es va produir l’adjudicació, l’octubre de 2011, de les obres de la fase 2 de la construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i la Meca (Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula, format per 12 empreses espanyoles i dues saudites, i la possible relació amb l’ingrés de 64.884.405 euros (100 milions de dòlars), ordenat el 8 d’agost de 2008 pel llavors rei d’Aràbia Saudita al compte de la Fundació Lucum, del Panamà, de la qual Joan Carles de Borbó seria el seu titular real.

Les segones diligències d’investigació es van obrir el novembre del 2020 arran de la recepció d’un informe d’intel·ligència financera emès pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) en què s’informava d’unes transferències ordenades entre els anys 2017 i 2018 per l’empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause, resident al Regne Unit, a favor d’un compte titularitat de Nicolás Murga Mendoza, coronel de l’exèrcit espanyol, que en el passat va ser ajudant del rei emèrit. Bona part de les quantitats rebudes van ser aplicades a satisfer despeses de familiars de l’emèrit o de persones vinculades.

Practicades les diligències d’investigació corresponents, entre les quals les comissions rogatòries remeses a la Fiscalia de Ginebra, i obtingut l’auxili requerit a l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau de l’Agència Tributària (ONIF), s’han assolit diverses conclusions.

En relació amb els fons rebuts el 2008 per la fundació panamenya Lucum en un compte del banc Mirabeaud de Ginebra, el titular real del qual va ser Joan Carles de Borbó, s’han identificat quotes defraudades a la hisenda pública a l’IRPF dels exercicis 2008 a 2012 que superen amb escreix l’import de 120.000 euros anuals que el codi penal estableix com a llindar del delicte. La possible responsabilitat penal dels exercicis del 2008 al 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte. Però no la corresponent a l’exercici de 2012 que, no obstant això, tampoc seria susceptible de retret penal, ja que en aquella data i fins al 19 de juny de 2014 Joan Carles I estava protegit per la inviolabilitat que la Constitució espanyola reconeix al cap de l’Estat, tal com s’analitza detalladament en el decret d’arxivament i conforme a la interpretació que de l’abast de la inviolabilitat fa des del passat la Fiscalia del Tribunal Suprem i la Sala Segona de l’alt tribunal.

La investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre el referit ingrés de 64.884.405 euros i l’adjudicació del projecte de construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita ni, per tant, que aquesta quantitat guardi relació amb el pagament de cap comissió. Es tractaria, doncs, d’un regal que pogués haver estat rebut en consideració a la condició de cap de l’Estat que Joan Carles de Borbó exercia el 2008 i, en conseqüència, susceptible de constituir un delicte de suborn. Aquest possible delicte, però, estaria clarament prescrit.

Al decret s’analitza també la possible comissió d’un delicte de blanqueig de capitals en relació amb les operacions financeres i societàries dutes a terme entre els anys 2008 i 2012 per ordre del llavors rei d’Espanya després de la recepció dels 64.884.405 euros al compte de Lucum, partint de la possible naturalesa delictiva de l’acceptació de la referida quantitat per l’emèrit.